CAN GIBERT DEL PLA
Presentació del reportatge
L'objectiu d'aquest projecte és observar l'estat dels drets humans al barri de Can Gibert del Pla, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021 i principis del 2022. La vulneració principal que hem detectat és la del dret a una vida digna i la discriminació pel fet de ser un barri situat als afores de Girona. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge:
Per dur a terme aquest projecte s’han fet dues entrevistes: una al secretari de l’associació de veïns del barri i una altra al director de l’escola. També s’han fet enquestes a persones del barri d'edats diferents per saber la seva opinió sobre el tema. Actualment a algunes zones de Girona trobem situacions de desigualtat, sobretot als barris que estan situats als afores, com és el cas de Can Gibert del Pla. Per aquest motiu es fa aquest projecte, per poder denunciar aquestes situacions de desigualtat i poder mostrar que a la ciutat de Girona no tothom viu en les mateixes condicions.
Can Gibert del Pla és un barri situat als afores de Girona conegut com una zona conflictiva, però la realitat és que la gent que hi viu només vol ajudes per al seu barri i poder tirar endavant. Per conèixer millor la situació, vam fer dues entrevistes; la primera va ser al secretari de l’associació de veïns, Josep Maria Dalmau Alsina. En aquesta entrevista, Dalmau va mencionar que un dels grans problemes del barri és que se senten oblidats: “Ens sentim deixats, no estem al centre de Girona i no rebem tantes ajudes”, van ser les paraules del secretari; aquest problema ha afectat molt els joves del barri perquè, malauradament, no tenen sortides laborals ni d’estudis, i això fa que molts marxin del barri per trobar oportunitats.
— "Ens sentim deixats, no estem al centre de Girona i no rebem tantes ajudes"
Un altre problema que destaca d’aquest barri és el rebuig per part d’algunes persones, sobretot la gent gran, que és la que conforma la major part de la població. Actualment hi habiten persones de 72 nacionalitats diferents i l’associació de veïns té com a objectiu intentar unir aquestes persones organitzant jornades culturals durant algunes festes assenyalades per poder eliminar la majoria de les diferències existents, però ara, amb la situació causada per la Covid-19, això s’ha aturat perquè no es poden fer aquestes festes multitudinàries.
Seguidament, vam entrevistar el director de l’escola Josep Dalmau i Carles, Aaron Fortuny, que ens va comentar alguns dels problemes que té el centre i que es relacionen amb la situació del barri. L’escola Josep Dalmau i Carles és de màxima complexitat i acull alumnes de disset nacionalitats diferents. És una escola que es veu “diferent”, ja que hi ha un gran problema de segregació als centres educatius de Girona: n'hi ha que tenen una taxa d’immigració molt alta i d’altres que no, i això ha provocat que escoles com la d'aquest barri no rebin tantes ajudes. Fins fa poc no tenien ordinadors ni accés a wifi per a molts nens. A més a més, aquestes escoles han de treballar amb famílies de diferents nacionalitats per intentar que totes entenguin la cultura de les altres i no hi hagi conflictes per aquest motiu.
Finalment, també vam fer enquestes a gent del barri d'edats diverses a llocs diferents: als bars, al carrer, als comerços… Algunes de les preguntes feien referència a l'ètnia amb què s’identifiquen (blanca, asiàtica…), si coneixen l’associació de veïns o quins problemes creuen que hi ha al barri actualment. Amb els resultats d’aquestes enquestes, vam apreciar que moltes persones viuen de lloguer, que la majoria no pertanyen a cap associació i que, encara que hi ha algunes persones que sí que coneixen l’associació de veïns, la majoria no hi participen. També vam detectar que algunes persones que havien vist vulneracions de drets al barri de vegades no ho havien denunciat.
Can Gibert del Pla és un barri humil, i el que vol la gent que hi viu és poder avançar i tenir més oportunitats, sobretot per a la gent jove i els immigrants, perquè no es vegin obligats a marxar-ne. A partir de les entrevistes i altres activitats que hem dut a terme, com les enquestes, hem observat que quasi tothom que hi viu coincideix a dir que el problema més gros que té el barri és que està allunyat del centre de Girona i, per tant, no reben tantes ajudes econòmiques com els agradaria, cosa que no els permet avançar com a barri. Una de les solucions seria que aquest barri rebés més ajuts econòmics per part de Girona i també que els mateixos habitants del barri acceptessin la gran diversitat que hi ha per poder integrar tothom de manera adequada i poder conviure bé i tranquils; tal com va mencionar el director de l’escola, poder fer que totes les famílies entenguin la diversitat de les altres i així posar fi als actes de marginació i discriminació entre els nens i les nenes i que puguin ser el que són sense pensar d’on procedeix cada persona que se’ls acosta.
En definitiva, Can Gibert del Pla és un barri que podria tenir potencial i ser un exemple de convivència entre persones de diferents nacionalitats per a altres barris de Girona, però per fer això necessita ajuda de les organitzacions que controlen tots els barris de la ciutat. Si això s'aconseguís, hi hauria esperança per poder canviar alguns clixés, ja que moltes persones encara pensen que un dels grans problemes que té el barri és la immigració. Amb ajuda i amb les festes dedicades a la multiculturalitat que fa l’associació de veïns, Can Gibert del Pla podria tirar endavant i demostrar que els barris dels afores també poden ser un exemple de convivència i d'avenç per a les ciutats. La gent del barri ens ha acollit molt bé mentre hem fet aquest projecte, i el que hem vist són les seves ganes de millorar la situació del lloc on viuen i poder donar un futur als nens i als joves que hi habiten perquè no hagin de marxar a causa de les poques oportunitats que troben. Amb aquest projecte hem après que, encara que Girona és una gran ciutat, no tots els barris tenen la mateixa situació; això sol passar a cada ciutat del món, i no hauria de ser així.
Entrevistes
Entrevista a Josep Maria Dalmau
Secretari de l'associació de veïns de Can Gibert del Pla
Secretari de l'associació de veïns de Can Gibert del Pla
Transcripció de l'entrevista
Quants socis té l'AV?
Nosaltres treballem sense socis, perquè tenir socis implica haver de pagar a tots, i això només comporta maldecaps i no val la pena.
Quina antiguitat té l'AV?
Es va crear el 1976.
Participen en alguna organització d’associacions de tota la ciutat? Quina?
Sí. Estem vinculats amb la Federació d’Associacions de Veïns de Girona.
Es fan assemblees? Quanta gent hi assisteix, de mitjana?
Sí, són obligatòries cada dos anys. Hi solen assistir unes quinze persones.
Quin és l’acte més important que organitzen al barri?
En principi, les festes de primavera, la festa major, la de tardor (castanyada), el Nadal i la cavalcada de Reis. Les altres es fan conjuntament amb el centre cívic i altres associacions amb què col·laborem.
Quins problemes greus té el barri?
Ens sentim deixats. No estem al centre de Girona i no rebem les mateixes ajudes que altres barris.
Ha notat un canvi abans i després de la pandèmia?
Sí, a la gent li costa més relacionar-se. Algunes persones han marxat del barri, però com que hi viu molta gent gran la majoria s'ha quedat.
Tenen una relació estable amb l’Ajuntament?
Sí, però no és tan fluida com voldríem.
I amb alguna altra associació o institució? Quines?
Sí, sobretot amb la de Santa Eugènia.
Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?
No, però la majoria d’activitats que es fan van destinades a la integració; és la base de l’associació de veïns. Es fan jornades multiculturals, ja que al barri hi ha 79 nacionalitats diferents.
Entrevista a Aaron Fortuny
Director de l'escola Josep Dalmau i Carles
Director de l'escola Josep Dalmau i Carles
Transcripció de l'entrevista
Quants alumnes té l’escola?
365 alumnes.
I quants professors hi ha?
32 mestres.
De quants orígens diferents provenen els alumnes de l'escola?
A l’escola tenim 17 nacionalitats diferents.
Sabria dir algun percentatge?
Ho hauria de mirar, però sobretot hi ha molts marroquins, hondurenys i nens procedents de Ghana i el Senegal.
Es considera una escola inclusiva?
Sí.
Fan algun tipus d’acció o col·laboren per una escola inclusiva?
Nosaltres ens hem unit amb les escoles de Santa Eugènia i Sant Narcís, ja que hi ha una diferència molt gran entre la immigració a diferents barris de Girona.
L’escola té relació amb el barri? Quina?
Sí. Nosaltres normalment parlem molt amb en Josep Dalmau, el president de l’associació de veïns.
I amb les associacions del barri?
Sí. Amb l’associació de veïns.
Fan activitats escolars o extraescolars al barri?
Al barri hi ha diferents activitats extraescolars; abans barrejàvem nens de diferents escoles per fer-les, però ara, amb la Covid, no, cadascú les fa a la seva escola.
Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?
Sí. Hi ha sobretot el centre cívic, que treballa amb les famílies desestructurades i les que acaben d’arribar.
Creu que algun col·lectiu específic d’alumnes de l’escola pateix algun tipus de vulneració dels drets humans? Quin tipus d'alumnes? Quin tipus de vulneració?
Dels drets humans, no, però sí que és veritat que un nen d’una escola en un àmbit desfavorit es compara amb els nens de les escoles benestants, i per mi això és una desigualtat. Se solen comparar molt, ja que volen tenir el mateix que els altres nens.