LES PEDRERES

Presentació

L'objectiu d'aquest projecte és observar l'estat dels drets humans al barri de les Pedreres, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021 i principis del 2022. Tot i que la majoria de les persones entrevistades i enquestades asseguren que el barri no presenta problemes rellevants, els drets humans més vulnerats detectats són el de la salut, per la dificultat de les persones grans en la mobilitat i perquè al barri no hi ha cap centre sanitari, i el de l'habitatge, ja que es tracta d'un barri amb cases molt cares que no tothom es pot permetre. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge.

Les Pedreres, el mirador panoràmic de Girona

El barri ha patit un procés de centralització que requereix una adequació precisa de les vies urbanes i del sistema d’aparcament.

Durant els dos últims mesos del 2021 hem estat fent un minuciós treball de camp amb l'objectiu d'observar l'estat dels drets humans al barri de les Pedreres, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i un total de cinquanta-vuit enquestes realitzades en espais públics i privats del barri mateix.

Després d’aquest detallat projecte, podem concloure que els veïns de les Pedreres estan satisfets amb el lloc on viuen, ja que és un barri molt tranquil, cèntric i on hi ha col·laboració entre ells. Tanmateix, la majoria asseguren que gairebé no presenta problemes i, encara menys, vulneració de drets humans.

— "Un barri tranquil i agradable, situat en una zona privilegiada i envoltat de natura i educació."

Figura 1: Vista d’alguna de les cases del barri de les Pedreres. Font: Elaboració pròpia.

Les Pedreres és un barri que agafa el nom de les explotacions que es van dur a terme durant molt de temps en aquella zona, on s’extreia i es treballava la coneguda “pedra de Girona”, un tipus de roca sedimentària calcària que es va fer servir per construir les bases de la ciutat de Girona. A partir d’aquest espai, en va sorgir el que es coneix ara com el parc de les Pedreres, un extens parc natural on es troba una gran diversitat de flora i fauna i que serveix també de mirador panoràmic de la ciutat.

El barri se situa sobre els forts pendents dels turons de les Pedreres, cosa que dificulta la mobilitat a les persones que hi resideixen. Tot i que és un barri força petit i poc conegut, és un dels més complets en l’àmbit de l’educació, ja que compta amb l’escola d’educació primària Annexa, l’institut Jaume Vicens Vives i, finalment, la Facultat de Lletres i Turisme i la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. A part d’això, les Pedreres és una zona pràcticament residencial on gairebé no hi ha comerços, restaurants, botigues, empreses…

Figura 2: Escola Annexa. Figura 3: Institut Jaume Vicens Vives. Figura 4: Universitat de Girona. Fonts: Elaboració pròpia.

La trama urbana del barri sempre ha estat el problema més gros a la zona de les Pedreres. Una trama que no s’ha adequat a la centralització del barri després de l’emplaçament de les institucions educatives. A tot això s’hi suma la qüestió de l’aparcament, un problema que ja es va començar a solucionar creant un pàrquing exclusiu per als residents del barri i instaurant diverses zones verdes als carrers, però amb la massa de gent que hi circula no és suficient.

Figura 5: Pujada de les Pedreres. Font: Elaboració pròpia.

La primera part de la nostra anàlisi l’hem fet a partir de dues entrevistes: la primera, a la presidenta de l’associació de veïns del barri, Pilar Adroher; i la segona, a la directora de l’escola Annexa, Susanna Arboleas. Cada una ens ha explicat breument la seva feina i ens ha apropat una mica més als drets humans i a les problemàtiques del barri de les Pedreres. Totes dues han coincidit en el fet que no creuen que hi hagi vulneració dels drets humans, juntament amb els cinquanta-vuit enquestats, com podrem veure seguidament.

— "A vegades hi ha algun robatori, com passa a qualsevol altre barri… Com que aquest és petit i la gent es coneix, més aviat hi ha força col·laboració. I com que tenim un grup de WhatsApp, així que passa alguna cosa ens enviem missatges, estem força connectats. No hi ha gaires conflictes. No s'hi vulneren drets, és un barri tranquil.” Pilar Adroher, presidenta de l’associació de veïns del barri

La segona part del reportatge és definida per un total de cinquanta-vuit enquestes que s’han dut a terme al barri mateix. Hem volgut fer una selecció equitativa dels sexes (30 enquestats són homes i 28, dones) i hem reflectit tres franges d’edat amb un 33% a cada franja: de 12 a 30 anys, de 31 a 50 anys i més de 51 anys. La majoria de les persones han nascut a Girona i fa molts anys que viuen al mateix barri.

Si ens fixem en l’activitat laboral, podem veure que un 69% dels enquestats treballen, un 13,8% estudien i un 13,8% estan jubilats. Només ens hem trobat dos casos d’atur, que formen el 3,4% restant. De tots els anteriors, el 93,1% són propietaris, i el 6,9% viuen de lloguer.

El 84,5% no pertanyen a cap associació, mentre que el 15,5% sí i, a més, a la del barri. Continuant amb l’associació, el 70,7% dels veïns coneixen l’associació i, en canvi, el 29,3%, no. Tanmateix, el 79,3% dels veïns fan vida al barri, sobretot els que tenen fills. D’altra banda, el 20,7% normalment només hi dormen.

La totalitat dels enquestats coincideixen en el fet que no coneixen cap entitat del barri o de la ciutat de Girona que lluiti pels drets humans. Tanmateix, la majoria (74,1%) tampoc coneixen la figura del Defensor de la Ciutadania de Girona. Tot i així, hi ha un 25,9% que sí que la coneixen.

Pel que fa als problemes del barri, hem obtingut respostes diverses, però el que més s’ha repetit és que la mobilitat hi és difícil, que hi ha carrers que no són adequats i són estrets i que les pujades són un gran problema per a la gent gran i les persones amb capacitats diverses. També ens han ressaltat la manca d’estacionament i que, en ser un barri petit, l’Ajuntament no els té gaire en compte.

La gent gran i les persones amb capacitats diverses són els col·lectius més vulnerats al barri, pel fet que la mobilitat per a ells és molt més difícil que per a la resta. Tanmateix, els joves també són un col·lectiu seleccionat perquè no hi ha gaires espais per a ells, fora de les institucions d'estudi.

Pel que fa als drets més vulnerats, són el de la salut, pel mateix motiu de la mobilitat i perquè al barri no hi ha cap centre sanitari. L’altre dret més vulnerat és el de l’habitatge, ja que es tracta d’un barri amb cases molt cares que no tothom es pot permetre. Tot i així, podem dir que a més del 90% dels enquestats els ha costat molt decidir-se per respondre a aquesta pregunta, perquè no creuen que es vulnerin drets humans al barri, i la majoria només han seleccionat un o, com a molt, dos dels drets.

Continuant amb els drets humans vulnerats, podem observar que el 100% dels enquestats no han observat mai cap vulneració al barri.

Per tant, podem concloure, atenent a les observacions que ens han explicat els enquestats i els entrevistats, que les Pedreres és un barri que els veïns consideren tranquil i agradable i que, a més, és una zona privilegiada per a qui hi viu perquè és cèntric i està envoltat de natura, per una banda, i d'educació, per l’altra.

Pel que fa als drets humans, no s’ha observat cap vulneració urgent i, en el tema de la problemàtica al barri, les dues úniques coses que són preocupants són la mobilitat a causa dels forts pendents, sobretot per a la gent gran i les persones amb capacitats diverses, i el pàrquing, que sempre ha estat un gran problema al barri però que ha anat millorant amb el temps.

Figura 6: Foto de les vistes des del costat del Palau de Bellavista. Font: Elaboració pròpia.

Entrevistes

Entrevista a Pilar Adroher
Presidenta de l'associació de veïns de les Pedreres

Transcripció de l'entrevista

Quant de temps fa que és presidenta de l'associació de veïns i quants socis són?

Vaig començar a col·laborar amb l'associació de veïns l'any 2008, o sigui que hi porto molts anys. El que passa és que dos anys després va haver-hi una renovació de càrrec a la junta i amb el nou grup vam convenir que jo fos la nova presidenta, i de llavors cap aquí anem intentant millorar coses del barri. De llistats de persones responsables no n'hi ha, però com que és un barri petit hi ha col·laboradors en certes activitats.

Participen en alguna organització d'associacions de tota la ciutat?

Sí. Formem part i formàvem part de la Federació d'Associacions de Veïns. El que passa és que fa dos anys hi va haver, com passa amb aquestes institucions sense ànim de lucre, una mica de desgavell i la ciutat es va separar en dos sectors del que és la Federació d'Associacions de Veïns.

Quin és l'acte més important que s'organitza al barri?

Una passejada que ens vam inventar l'any 2008, que es diu la Passejada amb Natura i Cultura. Perquè aquí darrere, com en aquesta imatge podem veure, hi ha aquesta muntanya tan gran que és el parc de les Pedreres, que en principi ja fa molts anys es va decidir que no seria una zona edificable com Montjuïc, sinó que seria un parc.

Hi ha hagut algun canvi abans i després de la pandèmia?

És una zona més... residencial, diguéssim. O sigui que, encara que estiguem molt a tocar del centre, com que no hi ha comerços, ni botigues, ni empreses de res, perquè és residencial, no ha canviat gaire res, de dinàmiques... No, no s'ha notat gaire.

Tenen relació amb l'Ajuntament?

Sí. Tenim una relació estable i som un barri petit però molt incisiu.

I amb alguna altra associació o institució?

Doncs sí, bé, sobretot amb els barris del costat. Més que res, els que són de muralla cap amunt, perquè els que estem extra muralla som com els barris de "fora de la ciutat". Amb Torre Gironella i amb Vista Alegre, perquè és amb els que compartim el tema del parc de les Pedreres.

I després, durant molt temps, havíem tingut una relació molt directa i estreta amb l'AMPA de l'Annexa o l'AFA (ara es diu així), l'associació de pares i mares de l'Annexa. I després, també, quan jo era a l'escola, i altres persones que dintre l'associació tenen un pes específic, vam ser dels que vam crear la Biblioteca Oberta al barri de l'escola, que és una cosa que ha quedat.

També amb l'institut Jaume Vicens Vives alguna vegada hem fet coses conjuntament.

Quins problemes té el barri? I quins drets humans són els més vulnerats?

A vegades hi ha algun robatori, com passa a qualsevol altra casa de qualsevol barri, que de tant en tant... Però no hi ha gaire vulneració. Com que és un barri petit i la gent es coneix relativament, doncs més aviat hi ha força col·laboració, diguéssim. I com que tenim un grup de WhatsApp, així que passa alguna cosa ens enviem missatges, estem bastant connectats. I no hi ha gaires conflictes. Bé, no, no s'hi vulneren gaires drets, crec. És un barri tranquil.

Consulta l'entrevista completa >

Entrevista a Susanna Arboleas
Directora de l'escola Annexa de les Pedreres

Transcripció de l'entrevista

Quants alumnes té l'escola?

Actualment tenim uns 420 alumnes; és una escola que està a la zona del centre de Girona, però sí que estem una mica més al barri de les Pedreres, Vista Alegre i força a prop del Barri Vell. És una escola bastant gran, de dues línies, i tenim molt a prop zones diguéssim naturals, aquí a les Pedreres i també Sant Daniel, i del barri antic que hi ha també a prop museus i una bona oferta cultural. Vull dir que estem en una zona bastant privilegiada quant a recursos tant culturals com naturals.

Quants professors té l'escola?

Ara mateix som 37 mestres, tenint en compte les reduccions de jornada, els terços i tot això.

Quins col·lectius de diferent origen acull l'escola?

No és un centre on hi hagi gaire diversitat. Si mires altres escoles de Girona, per exemple la de Santa Eugènia, hi ha molta més diversitat. Però tenim una miqueta de tot. No molt de res, diguéssim, o sigui, no és una diversitat molt significativa, però una miqueta, sí. Tenim per exemple del col·lectiu gitano, que sobretot són d'aquí de les Pedreres, o alguns que venen de Vila-roja i algun de la Font de la Pólvora, però poquets. I llavors tenim alumnes nouvinguts, que fa poc que venen a l'escola, i que provenen de diferents llocs; tant poden venir de l'Amèrica del Sud com dels països de l'est, de diferents llocs d'Europa, alguns xinesos també, i també marroquins o d'altres llocs d'Àfrica.

Us considereu una escola inclusiva?

Sí. Som una escola que portem molt de temps ja essent inclusiva i que intentem treballar l'atenció a la diversitat. Tenim nens amb necessitats educatives especials ja des de fa molts cursos.

L'escola té relació amb el barri? Quina?

Intentem que sí. Intentem fer sortides, sobretot activitats pel barri, amb l'associació de veïns també. Per exemple, hem fet activitats el dia gitano, i convidem les famílies a l'escola.

Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?

Hi ha el Centre Social de Vista Alegre i hi ha el Centre Obert. Alguns alumnes de la nostra escola van allà tres tardes a la setmana, hi ha uns educadors socials i monitors. Hi poden anar a fer deures, però també fan jocs, activitats, alguna excursió... I són per a nens sobretot de la nostra escola.

Creu que els alumnes o algun col·lectiu específic d'alumnes de l'escola pateix algun tipus de vulneració dels drets humans?

Intentem que no. Nosaltres fem coordinacions amb serveis socials, un cop al trimestre més o menys, i llavors ells quan detecten que alguna família té alguna mancança o necessita ajuda ens ho comunica; i nosaltres igual, quan veiem que algun nen està patint una mancança d'algun tipus, ja sigui de roba com d'aliment, o que necessitaria quedar-se al menjador, doncs els ajudem a poder demanar una beca... Vull dir, anem fent el seguiment perquè això no passi.

Feu activitats dins l'escola de difusió o sensibilització en contra de la vulneració dels drets humans?

Fem la setmana d'educació en valors i tractem temes de drets, el tema de la pau, de la convivència, de gestió dels conflictes, de les emocions, del respecte... Llavors fem el Dia de la Pau, que és ara a finals de gener. Cada classe té uns delegats i llavors intentem fer, cada mes o cada dos mesos, assemblees amb els delegats de cada classe, perquè participin també en les decisions de tota l'escola.

A partir del dret a l'educació com a dret fonamental, quines mancances té la seva escola actualment? I quina actuació urgent seria necessària?

Ara per exemple, amb això de la Covid, ha canviat una mica, vull dir que hi ha una mica de tot, però hi ha famílies que arran de tot això, potser perquè tenen familiars vulnerables o així, tenen por de portar els nens a l'escola. I això sí que ho hem hagut de treballar amb aquestes famílies, de treure'ls una mica la por, que els nens tenen dret a l'educació i que, pobrets, encara que hi hagi aquesta situació, han de poder venir a l'escola.