SANT NARCÍS

Presentació del reportatge

L'objectiu d'aquest projecte és observar l'estat dels drets humans al barri de Sant Narcís, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021 i principis del 2022. El principal problema que hem detectat ha estat la delinqüència, que no és res més que una resposta i, alhora, una conseqüència de la falta de drets. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge:

— "La realitat del barri de Sant Narcís és complexa i multidimensional; la delinqüència no és res més que la resposta i, alhora, la conseqüència de la falta de drets."

Antecedents

Acabada la Guerra Civil s’inicia el projecte de construcció del barri Sant Narcís, dissenyat per l’arquitecte Ignasi Bosch i Reitg i conegut com a “Grupo de viviendas de la Obra Sindical del Hogar de San Narciso”, inspirat en el disseny de les colònies Siedlung alemanyes, de caire populista. Comencen a estendre's, doncs, al voltant de la plaça porxada de l’Assumpció, on es concentraven diversos serveis –l'església, comerços i un local social–, tot un conjunt d’habitatges unifamiliars aïllats de la ciutat de Girona. La necessitat del barri prové de les greus inundacions del 1940 i es preveia proveir la zona d’un col·legi, un camp d’esports, una clínica sanatori i un pas elevat per travessar les vies del ferrocarril. Amb tot, es van excloure la clínica sanatori i el pas elevat a canvi d’incloure-hi un centre de formació professional.

Amb el pas dels anys, el caràcter de barri marginat i perifèric de Girona ocupat per la classe treballadora amb pocs recursos, ha anat disminuint. La ciutat ha crescut i ha engolit tota la perifèria, Sant Narcís inclòs. L’encant de l’entramat urbà de les cases jardí ideades inicialment per conservar l’aire rural de l’indret, ara es veu sobrepassat per grans blocs de pisos que envolten el “petit poble”. Les grans onades migratòries que s'han anat succeint d’ençà dels anys seixanta, requerien i requereixen noves solucions arquitectòniques i d’equipaments socials davant la necessitat d’integració dels nouvinguts.

Context

Sant Narcís és el fruit d’un projecte de gentrificació per a un barri que originàriament habitava la classe baixa. En aquest procés de transformar el barri històric –que a priori sembla una zona idíl·lica, amb aquelles casetes blanques fora de l’aldarull metropolità–, s’amaga una realitat complexa en què hi ha vulneració de drets i falta de suport institucional. I és que l’extensió del barri va més enllà de l’illa de cases i queda dividit en dues meitats. El riu Güell acompanya el barri, que s’estén al llarg de l’avinguda Santa Eugènia pel nord, i la rotonda del Lidl, el Wala i el Burger King –on ja no es veuen habitatges i el riu desvia el seu curs– pel sud.

Carme Castel, presidenta de l’associació de veïns de Sant Narcís, que expressa la divisió del barri, ens explica que la delinqüència, un dels principals problemes socials a la zona nord, es localitza al Parc Central. Limítrof amb una zona d’habitatges amb falta d’enllumenat públic, és natural que els veïns sentin una creixent inseguretat quan passegen de nit.

Si a la zona nord la delinqüència es converteix en un problema latent, la zona sud esdevé un paradigma molt més complex amb conflictes socials més profunds. Podríem aventurar-nos a dir que l’arribada de nouvinguts d’ètnies diferents, cultures diverses i posicions socioeconòmiques dispars ha ajudat a conformar un teixit social en què la convivència es converteix en un repte i un objectiu inqüestionable. Només sota els valors humanistes d’integració i solidaritat és possible traçar el camí cap a la concòrdia. Dolors Hernández fa vuit anys va engegar un projecte d’associació veïnal –del qual és la presidenta–, paral·lelament i en col·laboració conjunta al de la zona nord. La necessitat d’atenció dels veïns de llengües diverses –africanes, àrabs, caló, hindús, castellà i català– es veu confrontada amb la capacitat institucional d’afrontar els problemes i les dificultats que es generen per la falta de recursos. Beth Riera, directora de l’escola, és testimoni de les conseqüències que, malauradament, també afecten directament els infants.

Els veïns no tenen recursos, i sovint es troben amb traves burocràtiques i legals, i els serveis socials no tenen prou capacitat per atendre les necessitats bàsiques (habitatge, educació i feina). És el barri amb més densitat de població i menys equipaments municipals.

Anàlisi

Amb la intenció d’aprofundir en la vulneració de drets humans que pateixen alguns veïns del barri, ens hem proposat analitzar els resultats de les enquestes que hem formulat. Una lectura general ens pot fer arribar a la conclusió que no és preocupant l’índex de vulneracions, ja que només un 15% de les respostes al·ludeixen a l’experiència d’haver estat testimonis d’alguna vulneració. El que sí que és alarmant és que existeixen vulneracions, el resultat hauria de ser del 0%.

Amb tot, la situació general respecte a la mancança de drets es podria considerar minoritària, però no la podem ignorar. Gairebé el 75% dels veïns consideren que el dret més vulnerat és el de l’habitatge. En aquest sentit, Dolors Hernández remarca que hi ha un elevat nombre de persones que tenen un sostre gràcies a l'ocupació; la presidenta els anomena “ocupats socials”.

L’altre dret que presenta un índex representatiu de vulneració és el dret al treball: un 43,3% dels enquestats creuen que hi ha molts veïns sense feina i, a més, sense facilitats administratives ni recursos suficients per tenir-ne en un futur pròxim. Directament relacionat amb la falta de sostenibilitat econòmica de les persones, és normal la sensació que hi ha un índex de pobresa preocupant. Tot i que els veïns enquestats no creuen que el dels infants sigui un dels col·lectius amb més dificultats, la directora de l’escola Àgora ens explica que hi ha nens que no es poden alimentar com cal i puntualment s’han arribat a denunciar maltractaments infantils detectats per l’escola. D'altra banda, Dolors Hernández, que coincideix en aquest punt, posa de manifest que fins i tot s’havien arribat a detectar matrimonis amb nenes dins la comunitat gitana. Ara la comunitat es vol integrar al barri i fins i tot han conformat una associació pròpia que treballa pel canvi.

Malauradament, les enquestes no reflecteixen la diversitat cultural de l’entramat veïnal del barri. Només un 15% són d’ètnies estrangeres. Tot i així, cal destacar la coincidència exacta del percentatge amb el de la gent que ha testimoniat vulneracions. Dolors Hernández considera que els nouvinguts són el col·lectiu amb menys recursos per afrontar la vida, i que cal tenir en compte que la llengua, la cultura i la situació econòmica personal s’acaben convertint en barreres si els serveis socials i les institucions no vetllen pel seu benestar i els mateixos veïns no hi posen de la seva part.

Conseqüències

La conseqüència directa es resumeix en delinqüència, que no deixa de ser la resposta als problemes més profunds de calat social. Al llarg del reportatge hem volgut fer evident la falta de drets bàsics necessaris per conformar una societat del benestar. La realitat és que la falta d’aquests drets provoca dificultats per integrar-se amb normalitat al teixit social. Els pocs recursos econòmics, els robatoris, la discriminació racial, la falta de cohesió social, les dificultats dels nouvinguts per accedir a l’educació, la falta d’oportunitats de feina desdibuixen un clima en què la convivència es fa molt difícil. La plaça Empúries, malauradament, es converteix en un paradigma d’aquest paisatge millorable. Un paisatge urbà ple de locals buits, joves desocupats a les places, persones grans que fan colla per passejar amb seguretat, famílies que viuen amb la incertesa de si l’endemà dormiran al llit o al ras i nens que aprofiten els berenars populars per fer l’àpat del dia.

Entrevistes

Entrevista a Carme Castel
Presidenta de l'associació de veïns de Sant Narcís

Transcripció de l'entrevista

Quant de temps fa que és presidenta de l'AV de Sant Narcís?

Crec que fa uns tres anys.

Viu al barri?

Sí, sí, visc al barri. Vaig néixer al barri.

Quants socis té l'associació?

L'associació de veïns té unes 320-330 famílies, això fluctua una mica. Perquè, és clar, aquesta associació fa molts anys que hi és. Hi havia molta gent gran, aquesta gent gran malauradament ha mort i llavors ha entrat gent jove. O sigui que fluctua una mica, però som uns 320-330.

La resposta dels veïns sempre ha estat molt bona? Molt activa?

Sí, molt activa.

Participen en alguna organització de tota la ciutat?

No. Abans participàvem en la Federació d'Associacions de Veïns de Girona. Tanmateix, vam tenir discrepàncies en la manera de fer i nosaltres com a associació en vam marxar. A la mateixa època en varen marxar unes dotze associacions de veïns de Girona. I aquests que vàrem marxar no ens hem constituït formalment, però sí que tenim un grup de dotze presidents. Per tant, de manera habitual fem coses en comú o, si més no, estem en contacte amb diferents barris.

Es fan assemblees, reunions periòdiques, etc.? Amb els veïns? O amb les associacions?

Sí, nosaltres cada any fem una assemblea. En l'assemblea els expliquem l'estat de comptes, el que s'ha fet i el projecte que tenim per fer.

Quin és l'acte més important del barri?

La festa major del barri és molt potent. Se celebra el primer cap de setmana de juny.

Si ens endinsem en la situació del barri, quins problemes greus creu que té?

En aquest moment la dificultat més greu que tenim és el tema de la delinqüència. Sant Narcís no és el barri quadrat que molta gent es pensa. No només són les casetes. És un barri allargat i, per tant, logísticament el podríem dividir en tres zones. I ara en aquest moment la delinqüència està focalitzada al Parc Central, que també està inclòs a Sant Narcís. Tota la qüestió de l'AVE ens genera greus dificultats. Perquè a Sant Narcís en si, com a tots els barris, hi ha de tot. Però no és un barri on visquin potencialment els delinqüents. El que passa és què és un barri de passada entre Girona, Can Gibert i Santa Eugènia, i això afecta les casetes amb robatoris, etc.

Hi ha hagut un canvi abans i després de la pandèmia?

Referent a què? A la delinqüència?

No, sobre si ha canviat substancialment el barri.

Sí, ha canviat, com ha canviat tot en general. Ara tot s'ha de fer via ordinador, les reunions, etc. Nosaltres, amb tota la qüestió de la pandèmia, durant tota aquesta època no hem deixat mai de fer reunions. Sempre ho hem fet via Zoom. Així i tot, quedar amb la gent, l'atenció al soci... tot això costa una mica, perquè ens ha marcat i ens està marcant.

S'ha perdut tota aquesta proximitat amb els veïns que és tan necessària.

Sí, exacte. Ho intentem, perquè jo ho intento. Per exemple, avui he quedat amb una noia que s'ha fet sòcia i encara no la coneixia. Intentem que no es perdi aquesta proximitat. Tanmateix, és evident que no és el mateix trobar-se dues persones que cinquanta.

En relació amb el punt administratiu, té algun tipus de relació amb l'Ajuntament de Girona?

Dia a dia.

De quin tipus?

De tota mena. Des de social, seguretat, neteja, mobilitat, urbanístic. Quasi cada dia s'ha de parlar amb algun regidor o algun tècnic. Per exemple, jardineria, temes urbans.

I algun tipus de relació amb altres associacions?

Associacions d'aquí, del barri? Sí, és clar. Per exemple, tenim relacions amb totes les altres associacions que viuen al barri. Nosaltres som una associació molt inclusiva, tenim molta relació amb MIFAS, amb la volta. Tothom que vulgui pot tenir relació. Tenim un ventall molt ampli d'associacions i entitats on nosaltres estem col·laborant i on ells col·laboren amb nosaltres, i això és molt important. Perquè hem de pensar que l'associació de veïns sense els veïns i altres entitats no seria res.

Hi ha alguna entitat que treballi amb els drets humans?

Aquí, al barri, que jo conegui específicament, no.

Ha organitzat algun acte de difusió o d'algun altre tipus contra la vulneració dels drets humans?

No, nosaltres hi podem participar, però activar-lo, no. Els primers dies que va haver-hi el conflicte de la pujada de la llum, sí que vam fer una crida. Ens vam trobar a la plaça perquè considerem que és una vulneració, perquè no tots els veïns podem pagar factures molt altes de llum. Llavors es va fer com una protesta. Per tant, nosaltres podem fer suport, això no obstant, no podem generar aquest tipus d'actes o activitats.

Parlant dels drets humans, quins creu que són els que més es vulneren al barri?

Això és molt complicat. Parlaré com a associació. Nosaltres, si entenem vulneració com a privació d'algunes coses, és clar, nosaltres tenim la porta oberta i sempre estem intentant integrar i ajudar, no crec que hi hagi cap vulneració. Si nosaltres penséssim que hi ha alguna vulneració, ja ens hi hauríem posat pel mig. Per tant, diria que greu, una vulneració greu, no hi és.

Quins són els col·lectius que pateixen més al barri?

Home, sobretot els immigrants. Hi ha una zona del barri que hi ha immigració i que és la zona on hi ha més cases ocupades. En conseqüència, jo crec que els que poden estar patint més són la gent que ve de fora.

Vostè coneix la figura del Síndic de Greuges de Girona?

Sí, i tant que sí.

Hi ha tingut relació alguna vegada?

Mai, gràcies a Déu, mai. És el que et dic, possiblement jo com a presidenta penso que s'està vulnerant algun dret. Primer, evidentment, aniria per les vies ordinàries i, si això no arribés, hauria de recórrer a aquesta figura. Però en principi nosaltres com a associació no l'hem necessitat mai. I tant de bo no ho fem mai.

En relació amb els drets humans, quines creu que són les situacions que s'han de resoldre de manera més urgent?

En relació amb aquesta pregunta, tiraria per la branca més social. Per exemple, quan veiem un indigent que dorm al ras, nosaltres fem servir els protocols habituals: trucar a serveis socials, policia municipal i que ells s'assabentin del cas. I això ja es gestiona molt de pressa. En principi, situacions urgents crec que serveis socials ho estan portant molt bé.

Per finalitzar, vostè com a portaveu de l'associació vol deixar algun missatge?

Sí, segons la Constitució Espanyola, tot espanyol té dret a un habitatge i a una feina dignes. Com a presidenta, penso que s'hauria de treballar per aquí, però per totes dues bandes. No pensar que ens donaran ajudes que sí que ens poden ajudar, però és millor donar feina, sigui la que sigui. No fa gaire, l'associació de pagesos ens deia que no troben gent per produir al camp. Doncs possiblement seria una manera, hi ha famílies que estan vivint d'ocupes. No sé si és molt ètic, potser no; així i tot, si hi ha un poble que necessita treballadors i hi ha famílies que també ho necessiten, doncs obriu les portes a aquestes famílies, doneu-los un habitatge. I a la vegada tindreu nens i famílies perquè el poble no es mori. O sigui, jo com a presidenta, això seria una utopia: casa i feina per a tothom. I possiblement hauria de mirar molt més a qui dono les ajudes. No només parlo de la gent de fora, no. Hi ha gent d'aquí que em consta que no els agrada gaire fer feina.

Consulta l'entrevista completa >

Entrevista a Beth Riera
Directora de l'escola Àgora

Transcripció de l'entrevista

Bé, estem amb la directora del col·legi Àgora de Sant Narcís del barri sud. Primer de tot, gràcies i bona tarda, senyora Riera. Quant de temps fa que viu al barri?

Jo no soc veïna del barri, però aquest any farà quatre anys que soc aquí, a l'escola, com a directora i, és clar, com que soc de Girona, també estudiava en un institut que era d'aquest barri. Per tant, he vist com ha crescut i sempre ha estat un barri on m'hi he trobat molt bé.

Aproximadament quants alumnes té l'escola?

La nostra escola té uns dos-cents vint-i-cinc alumnes i som uns 21 mestres; som una escola petitona, d'una línia, anteriorment havia estat de doble línia, però ara no. I després són nens i nenes amb famílies que venen de diversos indrets del món.

Quins col·lectius engloben?

Doncs, d'origen marroquí, però la majoria són nascuts a Girona, per tant, són gironins. Però sí que és veritat que les seves famílies venen del Marroc, d'Hondures, de Romania, també de Rússia, alguns de la Xina. En tenim de moltes parts del món i també de Girona i del barri de tota la vida.

Pel que fa a percentatges, quin seria el que destaca més a l'escola?

El percentatge més minoritari, el de Girona de tota la vida; els nens i nenes que viuen a Girona, al barri, de tota la vida. També tenim un percentatge petit d'ètnia gitana i després la resta serien nens i nenes que les seves famílies venen d'altres indrets del món, d'altres països.

L'escola es considera inclusiva?

Sí, som inclusius, és que hem de ser inclusius per força. Hem de tenir la ment molt oberta perquè nosaltres diem que som l'escola del segle XXI. Em sembla que hem de canviar el xip de pensar que les escoles només són per a les persones que viuen a la ciutat i és veritat, però la ciutat canvia i les escoles també, per tant, nosaltres estàvem acostumats a una realitat i aquesta a poc a poc s'ha anat transformant. Estem treballant per ser una escola inclusiva. És el nostre repte ser inclusius en tot; amb les diferents cultures que venen, és a dir, saber donar resposta a totes les necessitats i acollir totes les cultures que viuen aquí. I donar resposta a les necessitats també d'aquells alumnes que tenen necessitats educatives.

Feu algun tipus d'activitat a l'escola per aconseguir la inclusió? Com ho reflectiu?

Els nens tenen molt clar que aquí hi venen nens de tot arreu. Avui, per exemple, parlàvem de la festa dels Reis, de la nostra tradició dels Reis, i els hem dit: "Home, és que precisament aquesta festa simbolitza la unió de diferents països, de diferents cultures." I, per tant, a la nostra escola és ideal treballar-ho perquè hi creiem. Després, també treballem amb pares, fem activitats amb les famílies; el club de lectura, classes de llengua catalana. Ho treballem amb naturalitat, no fem res específic. La nostra comunitat és diversa i el nostre lema és que la diferència suma, per tant, ho treballem com una cosa natural. Això sí, els mestres en l'àmbit d'aula ens estem preparant, perquè és un canvi.

L'escola té relació amb el barri? Evidentment, pel que m'has estat explicant, hi ha una relació molt directa. No és una cosa a part, sinó que hi ha una relació estreta.

Sí, nosaltres estem sempre oberts al barri i el barri està obert també a nosaltres. Sempre hem tingut contacte tant amb el centre cívic com amb les associacions de veïns. Estem molt oberts a les activitats i les iniciatives que es fan. El que passa és que ara amb la covid està tot una mica més parat. Però anteriorment i històricament sempre ha estat una escola molt oberta al barri.

Quines activitats escolars destacaria en relació amb el tema de la inclusió fent valer el barri?

Tenim un pla educatiu d'entorn que el porta la Generalitat, Educació, junt amb l'Ajuntament. Tot i que hi ha hagut un abans i un després amb el tema covid. En principi, el que es feia era fer activitats extraescolars amb totes les escoles públiques i llavors, tots junts, ens permetia que molts nens i nenes tinguessin igualtat d'oportunitats, perquè molts nens i nenes no podien o no feien extraescolars. Amb aquest pla educatiu d'entorn, hem aconseguit uns preus raonables i llavors els nens poden fer extraescolars.

Si ens endinsem una mica en el tema dels drets humans, que és també part de l'entrevista, hi ha alguna entitat que treballi a favor d'aquests drets?

Doncs no, és a dir, si hi és, no la conec. Sé que hi ha moltes entitats i que culturalment és molt ric, però una entitat específica dels drets humans no la conec.

Creu que hi ha alguns alumnes que hagin patit algun tipus de vulneració dels drets humans?

Alguns dels nostres nens i nenes tenen situacions que poden arribar a ser una mica dures. Situacions de desnonaments. El tema de l'habitatge, que nosaltres tenim tan assumit que cada família té un habitatge, aigua calenta, calefacció, etc. La realitat d'alguns dels nostres alumnes és que no tenen això. Llavors, sí, són nens i nenes que ho porten amb molta naturalitat, perquè gairebé ni es nota, però viuen situacions que a molts de nosaltres ens costarien de passar.

Per tant, al barri es vulneren drets tan bàsics com el de l'habitatge. Quins col·lectius creu que entren dintre d'aquesta vulneració?

Toca a tothom i sol ser a persones que tenen una situació de risc, moments puntuals en què s'han quedat sense feina o alguna mare que s'ha separat i s'ha quedat sola amb les criatures i no té feina... Passen per un moment difícil. I es veuen abocats a ocupar, i ocupar vol dir que a vegades et surt bé i a vegades, no. Hem arribat a tenir famílies que estaven ocupant i que no podien sortir del pis perquè, si sortien, l'ocupaven uns altres. Hi ha situacions bastant dures.

L'escola fa activitats o potencia la conscienciació de la vulneració dels drets humans? És a dir, s'explica què són els desnonaments, el dret a l'habitatge?

Sí, potser no de manera específica, i ho hauríem de treballar. Però és veritat que per als alumnes seria molt terapèutic treballar-ho. Però treballem els drets humans a través de les activitats de la caseta de la Devesa, on venen especialistes en els temes de gènere, dels drets humans, etc. Això sí. Però en temes d'habitatge no, perquè els nens no ho solen dir; és una cosa que els pares i les mares sí que ho diuen, però els alumnes, no.

Es coneix, per tant, la figura del Síndic de Greuges de Girona?

Sí.

I s'ha denunciat mai algun tipus de vulneració de drets des de l'escola? Per exemple, algun tipus de discriminació respecte a algun alumne?

Algun cas de maltractament infantil, sí. Però molt puntual.

A partir del dret a l'educació com a dret fonamental, quines mancances creu que té l'escola actualment? És a dir, què creu que s'hauria de canviar? I quina actuació s'hauria de fer urgentment en relació amb el sistema educatiu, principalment, perquè sigui una escola inclusiva?

Home, el tema de la segregació escolar. A Girona es nota molt que hi ha molta segregació escolar, i segurament amb el temps això canviarà perquè la societat i la ciutat canvien, i les escoles seran més com la nostra. Però ara tenim l'oportunitat de posar a l'abast recursos públics, que evidentment tenen un cost, però és necessari per poder fer una bona aposta per l'educació i poder repartir oportunitats igualitàries. Que els nostres nens tinguin oportunitats d'anar a altres escoles i que els nens d'altres escoles puguin venir aquí. Per exemple, nosaltres amb el repartiment que es fa a Girona reivindiquem que els nens que viuen a la plaça Assumpció per tema de desunificació, en el cas que l'escola estigui plena, no tenen els punts suficients per poder entrar a l'escola. I, és clar, viuen a cinc minuts i és l'escola del barri. Això és una cosa molt particular nostra i des de l'Ajuntament es mira més a escala global. Però la nostra feina és vetllar pel que és nostre. Pel que fa a l'escola, la desagregació; ens agradaria que tots els nens del barri poguessin venir a la nostra escola. Que hi hagués un sistema a Girona perquè tots els nens poguessin anar a l'escola que volguessin. Per exemple, hi ha nens que els toca una escola molt lluny i han de pagar el transport.

Això com a missatge final està molt bé, perquè es vol més accessibilitat en el tema de l'educació.

Sí, ja hi és, però se centralitza. Que de fet és normal, perquè tothom vol l'escola més a prop de casa seva. Però si hi ha barris gueto, o estan segregats, en conseqüència hi ha una escola segregada. D'aquí a un temps això ja no passarà perquè totes les escoles seran iguals. Però de moment el que passa és que els equips directius i el personal de les escoles segregades fem un esforç perquè aquests nens tinguin les mateixes oportunitats que els altres. Tot i que no són reals, moltes vegades. Per exemple, la quota de material que paguen a les escoles del centre de Girona no és la mateixa que paguem nosaltres. Perquè, evidentment, està lligat amb el poder adquisitiu de les nostres famílies. Hi ha feina a fer, en aquest tema.

Hi ha molta feina a fer. Li agraïm molt aquests minuts que ens ha dedicat per donar veu a l'escola i per donar visibilitat a la manera com s'apliquen els drets humans a l'escola. Molta sort! I continueu amb aquesta feina, que és molt necessària per a tots. Gràcies!

Gràcies, moltes gràcies!

Consulta l'entrevista completa >

Entrevista a Dolors Hernández
Presidenta de l'associació de veïns sud

Transcripció de l'entrevista

Quant de temps fa que és presidenta de l'associació de veïns?

Oficialment, vuit anys, però portàvem un any treballant, fent una enquesta als veïns, per veure si volien que hi hagués una associació de veïns en aquesta zona. El 98% de les persones que van contestar aquesta petita enquesta van dir que sí, i a partir d'aquí ens vam posar en marxa.

Quins problemes greus creu que té el barri?

Tenim un problema important d'integració; tenim una quantitat molt elevada de famílies en risc d'exclusió social, tenim, potser ara menys, problemes de drogues, però en tenim, i sobretot problemes d'inseguretat, robatoris tant a cases com a la gent, sobretot a la gent gran. Tenim un problema d'enllumenat: si vas d'aquí al Centre Cívic, hi ha trossos que no hi ha llum, i s'ha demostrat que els robatoris són al vespre i a les zones aquestes d'anar fins aquí, cap al Centre Cívic. Nosaltres, per pròpia iniciativa, convoquem els regidors corresponents: de seguretat, de serveis socials, de mobilitat, inclús reunions amb alcaldia. Per nosaltres el resultat és negatiu.

Aquí sota hi ha un local que ha comprat l'Ajuntament, i era un local que volíem per fer-hi activitats, un centre obert per a joves, joves que no treballen ni estudien ni saben què volen, que estan tot el dia pel carrer, i són situacions per a les quals necessitem suport dels serveis socials i de les diferents administracions.

La situació del barri és molt dura en general amb la gent nouvinguda, arribem on podem. És veritat que tenim sort amb els serveis socials, però és totalment insuficient. Es va crear un grup dins del col·lectiu gitano i hi hem tingut diferents reunions; és complicat, perquè ara sembla que no està passant, però nosaltres inclús al principi de ser una associació vam donar coneixement als serveis socials que hi havia situacions amb nenes que ens preocupaven, encara casaven nenes; ara sembla que ja no es fa tant, però sí que tenim una bona relació, és una gent que ja té una visió de ser d'aquí, que volen la integració, però ells mateixos et diuen que ho tenen molt complicat perquè encara els avis, el patriarca, s'hi resisteixen.

En definitiva, hem participat amb totes les associacions que han volgut participar amb nosaltres. Al que fem, potser no hi posem l'expressió drets humans, sobretot quan denunciem els problemes de vulnerabilitat dels infants. Nosaltres tenim donacions de berenar per als nens i hi ha nens que venen a berenar i s'ha demostrat que hi ha nens que estan passant gana, inclús tenim molts pisos aquí ocupats, que són ocupats socials, perquè són gent que no té capacitat, si no, estarien al carrer. Són la gent més vulnerable, la que hauria de tenir aquest suport de l'Ajuntament amb el tema d'educadors socials, de serveis socials, que tinguéssim més personal per poder afrontar tot el que nosaltres som capaços de traslladar.