Transcripció de l'entrevista

• Viu al barri?

Sí, des de sempre. Visc al carrer Josep Vicenç Foix i Mas.

• Quants socis té l’AV?

105 socis.

• Quina antiguitat té l’AV?

Es va crear l’any 1978, més o menys; és la quarta més antiga d’Espanya.

• Participen en alguna organització d’associacions de tota la ciutat? Quina?

No, en aquest moment l’associació treballa pel seu compte. Tenim força reunions amb la xarxa d’associacions de Girona, però no ens decidim a entrar-hi per temes polítics.

• Es fan assemblees? Quanta gent hi assisteix, de mitjana?

Ens han invitat a assistir-hi unes quantes vegades, però no, jo parlo directament amb el president, ell ens explica com va la cosa i a partir d’aquí ja decidim.

• Quin és l’acte més important del barri?

Un dels més destacats és la festa major, però l’acte més important que es fa jo crec que és l’acte referent a la vellesa. És així perquè ha sigut la gent més adulta la que ha viscut en aquest barri, quan aquest estava compost per dos rius i calia travessar la riera per arribar a casa, sense llum, sense aigua… Aquesta és la gent que ha lluitat per avui dia poder ser el barri que som.

• Quins problemes greus té el barri?

El tema compromès d’aquest barri és el tema Endesa, ja que arrosseguem els deutes del 1958, que és l’any que es va inaugurar. És quan es van posar cables i es van proveir 257 habitatges. Així, si durant aquells anys el gel te l’havien de portar en una barra i te'n donaven un tros, actualment cadascú té la seva nevera, el seu aire condicionat… La cosa és que ara la línia és de 65, i hauria de ser de 150, fet comentat per l’empresa que s’encarrega del manteniment, que és Corsa. Llavors, com que Endesa no tira cap amunt, ens té amb aquest cable, i cada setmana, si no salta la llum dos cops, en salta tres.

• Ha notat un canvi abans i després de la pandèmia?

Jo crec que tot està relacionat amb el fet que hi viu gent gran, ja que el barri és bastant antic. Això de la pandèmia ens ha fet un gran mal. La gent jove, a través d’internet, pot buscar-se les seves coses, però la gent gran aquí al barri com ho fa? Ara al CAP no els agafen el telèfon, perquè amb el rotllo que estan saturats, els únics que ho paguem som els que hem d’utilitzar els serveis.

• Tenen relació estable amb l’Ajuntament? De quin tipus?

Sí, en aquest moment tenim una relació bastant estable. Des de fa uns anys, s’ha establert que a cada barri s’assigna un regidor. Per sort, ara tenim una regidora bastant atenta, que s’està comportant molt bé, i es nota que ha viscut al barri. La regidora forma part d’Esquerra Republicana, es diu Anabel Moya, i està lluitant pel barri. Ara com ara, amb l’Ajuntament tenim molt bona relació, ja que si surt qualsevol problema ens el solucionen, si poden.

• Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?

Aquí ben bé el que es relaciona amb drets humans, no; el que es mira és pel benestar de les persones. Per exemple, hi ha un grup que es diu Salsa Ioga que és una entitat que es dedica a fer molts casals, i l’associació de veïns hi col·labora bastant. Per exemple, el dia 5, com que hi haurà molts nens confinats, aquesta organització ajudarà a fer que cada nen rebi el regal a casa seva per un patge. Llavors, l’associació de veïns ajudarà amb un petit donatiu econòmic.

• Quines accions reivindicatives s’han portat a terme per tal de defensar els drets humans?

L’acte reivindicatiu que jo he vist en aquest poble és el següent: en un moment donat, l'única línia d’autobusos era la de Germans Sàbat Girona. Aleshores, de cop i volta, van augmentar el preu de viatjar en transport públic. La reacció va ser la convocatòria dels veïns per tal de reivindicar-nos. La resposta va ser reunir una sèrie de cotxes per fer trajectes des de Germans Sàbat fins a Girona. De seguida van arribar els policies i van emportar-se detinguts els informadors del servei de veïns. Això va provocar molta tensió al barri, fet que demostrava que l’acció reivindicativa havia tingut efecte. Llavors vam aconseguir pactar amb la companyia que no s’apugés el preu de forma immediata, sinó que l’augment s’anés aplicant de manera progressiva.

• Quines actuacions urgents creu que s’haurien de fer al barri per millorar la situació de vulneració de drets humans?

El que cal en aquest barri és agrupar tothom al mateix sac, ja que en comptes d’haver-hi una unió entre tota la gent cada cop hi ha més separacions i tensions.

Transcripció de l'entrevista

• Creus que els alumnes de l’escola pateixen alguna vulneració dels drets humans? Per exemple, vulneració del dret a una residència digna o al dret a l’escolarització…?

És clar, nosaltres, referent a l’escola, crec que no, però sí que conec casos del barri que estan en situació de desnonament, que estan en situació de vulnerabilitat econòmica i social, i això genera una voràgine de conseqüències. Al capdavall, si no tens dret a un habitatge, tampoc pots oferir als teus fills les altres coses importants per disposar d’una vida digna.

• Generalment, al barri, quins drets concrets es vulneren? I a quins col·lectius afecta?

La situació de vulnerabilitat normalment és més fàcil trobar-la en col·lectius que fan referència a la gent immigrant, que sempre pateix una mica més de problemes, sobretot econòmics, i això genera un problema social. Després, específicament a l’escola, crec que es tracta a tothom per igual, però és clar, el que fa referència a fora de l’escola és diferent pel que fa a cada família.

• A l’escola on va la teva filla, duen a terme alguna acció o iniciativa per tal de promoure la no vulneració dels drets humans?

A l’escola bressol són molt petits, però sí que intenten fer activitats d’acollida, que tothom estigui integrat a totes les famílies, i sobretot es poden destacar les activitats de l’AMPA i l'AFA.

• Dins de l’escola, s’ha hagut de denunciar alguna vulneració dels drets humans?

Jo crec que no, no hem sabut cap cas de l’escola bressol.