SANTA EUGÈNIA

Presentació del reportatge

L'objectiu d'aquest reportatge és observar l'estat dels drets humans al barri de Santa Eugènia, de Girona, mitjançant entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021. Amb aquest contacte més proper a les persones que viuen al barri, hem detectat que la vulneració més evident pel que fa a drets humans fa referència a l'habitatge i la seva regulació. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge:

Antecedents

Les diferents onades migratòries que s’han produït a Santa Eugènia han convertit el barri en una zona molt rica en diversitat cultural. L’organització veïnal ha mantingut el territori com un dels indrets més actius i dinàmics de la ciutat de Girona. Aquesta és una realitat del barri que vam poder observar de prop durant la vigília de la diada de Reis; la plaça del “Barco”, un dels espais més significatius del barri, estava plena de gent de totes les edats i d’una mainada molt emocionada per veure la cavalcada i poder entregar les cartes als patges reials.

Així mateix, Santa Eugènia ha estat sempre un barri de treballadors i d’acollida de persones provinents de diferents orígens, de dins i fora de l’Estat espanyol. Aquests elements, sumats als baixos preus del sòl en comparació amb altres zones del municipi, van convertir el barri en una zona densament poblada que no disposava dels equipaments necessaris, com ara espais verds o aparcaments.

La crisi va tenir grans repercussions a la zona, com l’empobriment de moltes famílies i l’augment de l’atur. A més a més, amb la pujada dels preus del mercat immobiliari, moltes famílies es van trobar que ja no podien pagar la hipoteca i algunes no van poder vendre el seu pis. D’aquest fet es van desenvolupar un seguit de conseqüències que han afectat seriosament la qualitat de vida de les persones que viuen al barri.

Context

La concentració de cultures, llengües i ètnies diferents és una riquesa per a la població. És una forma de construir un món inclusiu. Tot i això, els processos burocràtics limiten molt la possibilitat de tenir una vida digna i de consolidar-se en un lloc concret. L’educadora social Carla Llimàs ens confirmava que aquest fet afecta moltes famílies residents a Santa Eugènia.

Vam enquestar alguns veïns de Santa Eugènia. Un jove ens explicava que “és difícil independitzar-se, perquè els lloguers són molt alts”. Altres persones ens comentaven que el barri acumula desnonaments familiars que atempten contra el dret a l’habitatge. Ens deien que l’increment dràstic del preu de l’habitatge durant els últims anys afecta, sobretot, la gent nouvinguda. Sense un document que acrediti que tenen feina, aquesta gent no pot accedir a un lloguer o hipoteca, perquè el preu és immòdic.

Això comporta que moltes famílies acabin recorrent a la delinqüència organitzada de l’habitatge per trobar un lloc on viure tranquil·lament per un preu assequible. Amb tot, la causa d’això regeix en la no regularització de l’habitatge. La suma de preus alts i ingressos econòmics baixos condueix a l’existència de màfies, ocupació i desnonaments immorals. Hem comprovat que tot això dona lloc a la vulneració del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Santa Eugènia.

Conseqüències

Segons la Constitució, “les persones tenen dret a un hàbitat segur i saludable, a un habitatge adequat i digne, amb independència de la seva situació social i econòmica”.

La vulneració d’aquest dret deriva en la desestabilització de l’estat, tant personal com psicològic i professional, de les persones. Les entitats i persones del barri confessaven que la situació és més sensible si hi ha menors d’edat involucrats, perquès es contravé el dret a l’infant. També deriva en la desestabilització de les institucions, que tenen com a funció regular el món de l’habitatge i, per tant, controlar les organitzacions delinqüents.

A més, aquestes màfies desencadenen malestar entre el veïnat de Santa Eugènia. I ens ho manifestaven les persones enquestades: un malestar representat en forma de vandalisme, de problemes de convivència, de conflictes i, en general, d’incivisme. El veïnat enquestat exigeix que s'incrementi la seguretat del barri, que s'habilitin espais per a famílies i persones desnonades, que s'acotin mesures i recursos per fer front a la delinqüència organitzada de l’habitatge. Tot això amb l’objectiu de preservar el dret vulnerat.

Mural nascut del projecte Reactivem-nos. Font: elaboració pròpia.

Anàlisi

L’habitatge és un dels drets fonamentals recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans (article 25). No obstant, moltes de les persones del barri de Santa Eugènia no el tenen garantit. Com es pot observar en les estadístiques, el percentatge d’habitants que consideren que es vulnera aquest dret supera el 90%.

A Santa Eugènia el percentatge de població immigrant és molt alt i, malauradament, ésser immigrant sovint implica tenir una situació laboral precària, marginació, prejudicis, criminalització, obstacles burocràtics, etc. Tot i així, la societat espera que aquestes persones puguin integrar-se i formar part d’un sistema que sembla fer tot el possible per expulsar-les. El dret a l’habitatge hi és, però no donen eines i recursos necessaris per assolir-lo. És per això que la tasca i l’activisme d’algunes entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és tan important. Segons Reinald Roca, president de l’associació de veïns de Santa Eugènia, la PAH ha impedit alguns desnonaments al barri. Dels resultats obtinguts també es pot extreure que existeix una problemàtica respecte al dret al treball. Tenint en compte la gran quantitat de famílies nombroses que viuen al barri, és fàcil imaginar tot el que això comporta.

Amb totes aquestes dades, té sentit afirmar que ens trobem davant un problema sistèmic, per tant, la solució ha de ser també sistèmica. Cal no oblidar que el dret a l’habitatge, així com tots els altres esmentats, està directament relacionat amb un altre dret fonamental: la vida digna.

Membres del grup d'observadors realitzant les enquestes al barri. Font: elaboració pròpia.

— Ens trobem davant un problema sistèmic, per tant, la solució ha de ser també sistèmica.

Vam anar al barri un dilluns a la tarda, quan es feia fosc i feia molt fred. Miràvem els pisos que ens envoltaven i vèiem la realitat del barri. Pisos habitats, plens de vida, però sense ni un llum encès, a les sis de la tarda, quan ja era fosc. La pobresa energètica és molt present al barri, i ho vam poder veure amb els nostres ulls. Tenir dret a una vida digna vol dir que les persones no han de triar entre encendre el llum, engegar la calefacció o comprar aliments. A l’entrevista al centre cívic, el professor Albert Quintana va comentar que si, es vulnera el dret a l'habitatge, sovint es vulnera també el dret a una vida digna, i és cert.

Espai La Marfà al barri de Santa Eugènia. Font: elaboració pròpia.

Tal com hem comentat a l'inici, Santa Eugènia és un barri amb moltes persones immigrants, i què passa quan es troben concentrades moltes cultures diferents en un espai comú? És probable que ens trobem amb xocs culturals i molt de moviment. Més enllà dels xocs culturals, moltes vegades es produeixen situacions de discriminació o racisme, com per exemple a l'hora d'accedir a un habitatge. Molts propietaris tenen el prejudici que els immigrants són problemàtics i per això no els volen de llogaters; això, evidentment, agreuja la situació de l'habitatge.

— Les experiències que ens van explicar alguns dels enquestats demostren que el fet que no es cobreixi el dret a l’habitatge desemboca en la vulneració d’altres drets.

Després de tres entrevistes i les diverses visites al barri, ens va quedar molt clar que el problema principal sí que és l’habitatge. Les experiències que ens van explicar alguns dels enquestats demostren que el fet que no es cobreixi aquest dret desemboca en la vulneració d’altres drets. Les persones que viuen a Santa Eugènia són molt participatives i estan disposades a cooperar amb les diferents iniciatives que es proposen. És un barri on es concentra gran potencial, que pot provocar un canvi.

Membres del grup d'observadors realitzant les enquestes al barri. Font: elaboració pròpia.

Entrevistes

Entrevista a Carla Llimàs, Albert Quintana i Maria Rosa Escuder
Educadora social al centre cívic, professor i veí del barri i membre del centre cívic de Santa Eugènia

Transcripció de l'entrevista

Albert: Crec que fa bastants anys que al sector de Santa Eugènia i Can Gibert es treballa des d'una visió comunitària. Hi ha el pla de convivència, que va sorgir de la iniciativa de les AMPA al seu moment. Per tant, ara fa més de vint-i-tres anys que s'intenta treballar des d'aquesta via comunitària. Com sempre, la via comunitària no és mai lineal, sempre té alts i baixos, sempre hi ha moments que un sector tira més i un que tira menys. Aquí el que és important és que hi hagi aquesta visió, i em penso que en aquest sentit és un dels sectors on s'ha treballat més comunitàriament. Si no es fa comptant amb la col·laboració d'uns i altres, no es pot afrontar cap problemàtica de les que tenim, perquè són prou gruixudes i prou grans; si no es fa des d'aquesta dimensió i es fan coses puntuals, no sorgeix cap transformació.

Carla: Falten educadors, falten recursos, falten moltes coses. Molt sovint hi ha moltes problemàtiques, però allò que esperen de nosaltres, amb els recursos que tenim, no ho podem resoldre.

Albert: El tema de l'habitatge és molt important. Hi ha el tema de les ocupacions, però no només les ocupacions, sinó que també (...) va lligat amb tot el tema de la pobresa energètica. Vull dir, hi ha gent que té casa, però després no en té prou per pagar la llum, l'aigua, etc. L'habitatge és un element central, i si no en tens o el tens molt precari, tots els altres tipus d'activitats, el que és laboral o fins si hi ha criatures, doncs òbviament... I després hi ha tot el tema de l'alimentació. Potser, a vegades, has de decidir si has de pagar el lloguer del pis, les despeses del pis o les...

Carla: Sí, això és el que més em trobo per la feina que tinc. Sí que és veritat que això de l'habitatge és una qüestió que ens està creant molt malestar i ho hem manifestat a l'Ajuntament, perquè a Santa Eugènia les persones són bastant intermitents. És un barri on hi ha molt de moviment. Hi ha moltes persones que es troben en règim d'ocupació i moltes tenen famílies, vull dir que no són veïns conflictius com moltes persones es pensen quan parlem de règim d'ocupació. Aquesta és la idea que volem trencar. No parlem de persones ocupants, sinó que parlem de persones conflictives o no conflictives, independentment del règim al qual es troben. Llavors, moltes són famílies, famílies que, què passa? Les exigències del mercat ordinari de l'habitatge no estan previstes per a tota la població ni per a tots els col·lectius. Ara mateix les exigències del mercat són: una nòmina superior a 1.500  €, o dues nòmines, tenir un avalador i pisos que aquí a Santa Eugènia, jo que estic molt pendent de tots els preus, menys de 550-600  €, no se'n troben. I els de 550 estem parlant de pisos vells, en unes condicions, precisament... no... Llavors, què ens està passant? Moltes persones que potser tenen rendes garantides, prestacions econòmiques, estatals o autonòmiques, no poden accedir-hi tot i tenir ingressos estables, perquè no es preveu dins el mercat ordinari. Llavors, l'habitatge... jo penso que és un barri on l'habitatge està sent una gran problemàtica.

Albert: Parlaves de la discriminació, dèiem també en paraules de racisme o discriminació per origen, que també són elements que es veuen. Parlàvem de l'habitatge, a l'hora d'accedir a llogar o no llogar un habitatge, però també amb la manera del tracte entre persones en l'espai públic. Hi ha maneres solapades de dir-ho, i en el fons també una mica ho intentem, les entitats almenys, intentem treballar-ho també des de la convivència. De dir: "Hem de procurar que sapiguem conviure junts, que no perquè un té un origen o en té un altre doncs l'has de mirar, l'has de valorar..." No. És una persona més, i a vegades en aquest sentit cal fer molts tipus d'activitats, com deia la Rosa, que són moltes activitats que fomentin la convivència, la trobada, el respecte.

Consulta l'entrevista completa >

Entrevista a Fina Hervàs
Directora de l'escola Santa Eugènia

Transcripció de l'entrevista

Viu en aquest barri?

No visc en aquest barri. Visc molt a prop, el conec, però no visc aquí.

Són una escola inclusiva?

Creiem que sí, que som una escola inclusiva. Molt inclusiva. Com a mínim fem tot el que podem perquè ho siguem. Quin tipus d’acció? Nosaltres…, totes les accions que fem van encaminades a fer que tots els nens se sentin acollits.

Fan activitats dins l’escola de difusió o sensibilització en contra de la vulneració dels drets humans?

Nosaltres, sí. Sí que en fem. Per exemple, un dels projectes últims que hem fet, que l’any passat el vam iniciar i que aquest any el tornarem a fer, és un que l’associació que ho porta i fa les activitats adaptades a l’escola és ACNUR. L’any de la pandèmia, just l’any que vam començar, ens havíem posat en contacte amb ells per poder portar a terme amb nosaltres un acte per poder recollir fons i aportar. I, mentrestant, també fer una sensibilització amb els nens de l’escola: què són els camps de refugiats i com funcionen. L’any passat ho vam tornar a fer i vam fer tota la sensibilització a escala escolar. Cada classe amb el seu nivell, i la venda de roses. Per exemple, el que vam fer per Sant Jordi, els guanys van anar per aquí. Aquest any la idea és tornar-ho a fer, quin acte farem, no ho sé. Si farem un concert o… no ho sé.

I quina va ser la reacció dels nens? Hi van col·laborar? Hi van voler participar? En tenien ganes?

Sí, sí! I quan les activitats es fan, que són activitats pensades pels nens, a alguns els va xocar perquè és una cosa que... Bé... alguns altres, és el que diem, han nascut aquí i no saben precisament a vegades la realitat que tenen al seu país, el que està passant, no? Jo crec que va molt bé fer-ho.

Creu que els alumnes o algun col·lectiu específic d’alumnes de l’escola pateix algun tipus de vulneració dels drets humans?

Jo no crec que això sigui a escala escolar, sinó que és a escala de ciutat, de país i de tot. Quan una persona arriba a aquest país, si arriba per una via de refugiats polítics és un tema, perquè aquí sí que hi ha associacions que els acullen i els ajuden i que els guien. Però si arriben per una altra via, no diré il·legal, perquè ells venen aquí amb la idea de poder treballar, però no troben feina. Mentre no trobin feina, sense el passaport no tenen, per exemple, dret a beca, no poden tramitar una beca. El que necessiten és que algú els doni feina per poder regularitzar la situació. I aquí sí, sí que ens hem trobat amb algun cas d’algun nen que no pot accedir a la beca menjador; perquè des del Consell Comarcal no se li pot tramitar la beca perquè el requisit per poder-la tramitar és que hi hagi un permís de residència, un NIE, el que sigui.

Consulta l'entrevista completa >

Entrevista a Reinald Roca
President de l'associació de veïns de Santa Eugènia

Transcripció de l'entrevista

Quins problemes greus creu que té el barri?

N’hi ha de tota mena. De tipus urbanístic, de tipus social i de tipus econòmic.

De tipus urbanístic, per començar, falten aparcaments. Falta una plaça de punts… Calculem unes cent places d’aparcament social al barri. Hem de pensar que estem en un barri de majoria treballadora, que s’aixeca molt d’hora, alguns a les quatre o les cinc del matí, per anar a treballar als polígons que envolten la ciutat de Girona. En aquests polígons a les cinc del matí potser no hi ha transport públic. O sigui, s’hi ha d’anar amb cotxe. Llavors ja hi van amb cotxe, la majoria de treballadors, i aquí no hi ha aparcaments, perquè són edificis antics. No es construïen aparcaments, són carrers estrets. I en aquells moments, quan fèiem les planificacions urbanístiques, no prevèiem aquestes necessitats. Per tant, hi ha un problema de mobilitat greu, perquè, a més, per exemple a les set del vespre, quan arribes de llargues jornades de treball, sempre veus quantitat de cotxes que van voltant pels carrers buscant aparcament. Qualsevol treballador s’hi pot estar mitja hora ben bé buscant on aparcar, "que no em posin multa!", i que acaben posant multa com una o dues vegades al mes. Per tant, aquest és un problema d’urbanisme. També hi ha el problema dels carrers estrets.

Un altre problema social seria el de l’habitatge; és un problema greu que hi ha aquí al barri. El més greu és que hi ha molts pisos buits i molta gent sense casa. Això dona peu que hi hagi… alguns en diuen màfies o llogats. Per la mala actuació de les immobiliàries i dels propietaris, que es neguen a llogar pisos a persones immigrades, tot això afavoreix que hi hagi una màfia, una delinqüència que facilita cases a gent que en necessita a canvi d’uns diners. Doncs tot això porta mal viure, perquè moltes vegades això genera violència i malestar. Llavors els propietaris es queixen i tothom es queixa.

Nosaltres pretenem representar tot el barri. Per tant, necessitem que aquesta interlocució sigui reconeguda per l’Ajuntament. Perquè la solució dels problemes… qui té els instruments per resoldre’ls és l’Ajuntament.

Consulta l'entrevista completa >