FONT DE LA PÓLVORA

Presentació del reportatge

L'objectiu d'aquest projecte és observar l'estat dels drets humans al barri de la Font de la Pólvora, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021 i principis del 2022. La vulneració principal detectada han estat els problemes amb el sistema elèctric i la brutícia. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge:

La Font de la Pólvora és una entitat de població i sector de la ciutat de Girona desenvolupada al voltant de la font d'aigües mineromedicinals de la qual conserva el nom. El barri formava part de l'antic municipi de Sant Daniel, agregat a Girona l'any 1963. Se situa en una carena sobre el riu Onyar, dins la part gironina de les Gavarres, a l'est de la ciutat i al costat de l'àrea de Mas Ramada.

El barri es va començar a edificar als anys seixanta per tal de buscar una solució a les onades migratòries que arribaven la gran majoria des d'Andalusia. Abans de l'edificació del barri, el terreny era ocupat per masies i terres de conreu. A la Font de la Pólvora es va projectar un assentament per als nouvinguts a través d'apartaments de mala qualitat i amb manca de planejament urbanístic.

Mural al costat del col·legi Font de la Pólvora. Font: elaboració pròpia

Context

El barri de la Font de la Pólvora va néixer amb un objectiu: ser un refugi en resposta a una emergència social. La necessitat va ser de tal magnitud que s'hi van construir 500 habitatges, els quals van ser el reflex de les mancances del barri. Les goteres, les pèssimes infraestructures, les humitats o bé la mateixa ubicació i l'oblit que aquesta comporta quant a la resta de la ciutat han estat sempre part d'un barri que avui dia, encara, fa un crit d'ajuda. La manca de serveis públics, zones verdes o la sobresaturació agreugen cada cop més la situació.

Quant a la situació escolar, el barri es va trobar amb una escola pública que no disposava de les places que exigia la demanda. La diversitat de comunitats també va ser un dels factors que van empitjorar el panorama. Tot plegat, en un barri que emergia contra corrent. Les famílies que arribaven a construir una nova vida, topaven amb una situació insostenible que ja s'havia fet amb una mala imatge, i aquesta perdura fins avui.

— "La meva filla em demana d'anar a casa de la seva tieta perquè allà tenen llum i no hi fa fred"

L'esclat de la crisi econòmica i financera espanyola (del 2008 al 2014) recau en la famosa bombolla immobiliària. Aquesta va tenir un fort impacte en els lloguers dels veïns de la Font de la Pólvora. Els desnonaments i la desigualtat social van augmentar i van agreujar cada cop més la situació a la zona; el barri es trobava cada cop més en una situació completament insostenible. L'auge de l'ocupació de pisos va ser una conseqüència de la necessitat que reclamaven totes les famílies de la zona. L'ocupació de pisos va esdevenir una vertadera pandèmia que va impactar amb molta força en les famílies del territori.

Les mancances en el sistema elèctric s'han convertit en el problema principal a la zona. Des de fa cinc anys, els veïns de la Font de la Pólvora pateixen talls de llums gairebé diaris. A més a més, estan sotmesos a batudes policials per trobar comptadors manipulats. L'any 2018 un grup de veïnes de la zona, esgotades per les condicions de vida paupèrrimes, van iniciar el projecte Plataforma per la Dignitat, una entitat especialitzada en la reclamació de la precarietat dels drets humans. Reclamen a l'administració local i a Endesa una solució a causa de la falta de subministrament.

Cablejat elèctric en molt mal estat. Font: elaboració pròpia.

Les sobrecàrregues i els talls de llum són les conseqüències d'una xarxa elèctrica vella; es va instal·lar als anys setanta i encara no s'ha canviat, segons assegura la Plataforma per la Dignitat. D'altra banda, l'Ajuntament de Girona nega el que és una evidència, ja que assegura que els informes tècnics sobre la xarxa elèctrica són favorables. Una veïna del barri confessa: "La meva filla em demana d'anar a casa de la meva germana, la seva tieta, perquè allà tenen llum i no hi fa fred."

Endesa i l'Ajuntament de Girona es justifiquen a través del frau elèctric. Diuen que hi ha un 40% de consum fantasma, que els veïns de la Font de la Pólvora es connecten il·legalment a l'electricitat i que per aquests motius es produeixen talls elèctrics constantment. Els mateixos veïns són conscients que hi ha punxades de llum, però tot i això afirmen que molts continuen pagant les factures. Les entitats locals acostumen a generalitzar i no entren en les individualitats de cada cas; és a dir, no analitzen detingudament les dificultats que hi ha al barri. Per saber-ne més.

Conseqüències

La degradació del barri és la conseqüència d'un abandonament per part de les entitats de la ciutat. Aquest oblit fa anys que persisteix i, conjuntament amb la ignorància, és un dels grans problemes que hi ha a la zona. L'incivisme d'un sector dels veïns no ha ajudat al fet que es puguin combatre aquests prejudicis i ha dut a l'estat de deixadesa actual. Les rates, la brossa i els cotxes abandonats han acabat formant part del paisatge de la Font de la Pólvora. Els veïns són totalment conscients de l'estat del barri i reclamen solucions. Per afrontar-ho, trobem dues entitats importants: la Plataforma per la Dignitat i l'associació de veïns. Les associacions són les encarregades de denunciar la situació de manera col·lectiva. Per fer-ho, han realitzat diferents actes i accions.

Marta Zambudio, veïna del carrer Mimosa des de fa disset anys, explica que quan van començar els talls, a casa seva com a proposta van deixar de pagar la llum. Zambudio assegura que al març es va afegir al pla de regularització de l'Ajuntament; malgrat que va presentar tots els papers de pobresa energètica i li van dir que estava acceptat, avui dia no està registrada. Així mateix, ens va confessar que al passat 15 de juliol els Mossos van fer una batuda i, tot i que Zambudio els va informar que estava acollida a aquest pla, se li van emportar el comptador. "Abans de l'agost, vaig tornar a presentar tots els papers, però segueixo sense comptador i amb la llum punxada." Finalment, el 2 de març li va arribar una citació judicial per frau lleu.

Les veïnes afirmen que, a més, Endesa no té en compte els col·lectius de risc. "Aquí hi ha persones grans i gent que necessita màquines d'oxigen." En previsió de la tempesta del gener, l'Ajuntament de Girona, governat per Junts per Catalunya, va proposar als veïns habilitar el pavelló de Vila-roja. Un avi de noranta anys en un pavelló mentre els carres del centre estaven il·luminats amb els llums de Nadal, dos mons diferents, dues Girones oposades. El consistori afirma que només una família del barri, dels gairebé dos mil habitants que té, es va interessar per la mesura.

— "Aquí hi ha persones grans i gent que necessita màquines d'oxigen"

En l'últim any hi ha hagut set incendis al barri de la Font de la Pólvora, la majoria per crema de fusibles. "En el del juliol, es va desallotjar un bloc amb vuit famílies traient els nens per la finestra. En el del setembre, va haver-hi ferits per inhalació de fum", explica una veïna.

A principis del 2019, els veïns es plantaven darrere de les pancartes "No som delinqüents" i "Ja n'hi ha prou de talls de llum" en una manifestació a la plaça de l'Ajuntament de la ciutat. Va ser el principi d'una mobilització que encara avui perdura, després d'un 2018 en què Endesa Girona, la principal companyia de subministrament de l'Estat espanyol, va obrir 1.738 expedients al barri. Un conflicte que també experimenten els barris del Culubret i Sant Joan, de Figueres, i la zona nord de Granada, tots ells barriades obreres construïdes amb plans urbanístics arcaics, les quals mai han estat integrades en la trama urbana i presenten una notable falta de cohesió.

Davant d'aquesta situació, i a causa d'una pressió veïnal continuada que ha rebut el suport de part de l'oposició municipal i de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Ajuntament de Girona està immers en un estira-i-arronsa amb els veïns per tal de fer un pacte amb Endesa, pel problema del "frau elèctric" per la raó que sigui.

Protesta pels talls de llum. Font: Carles Palacio.

Tuits denunciant els talls de llum. Font: Twitter AV.

Protesta pels talls de llum. Font: Twitter Intersindical.

Enquestes

A través de les enquestes, ens hem adonat que el gran problema que tenen els veïns de la Font de la Pólvora és el tema de la llum. Un gran percentatge dels enquestats afirmen que aquest és el problema més gran al barri, i alguns també han volgut comentar altres problemes, com ara la brutícia dels carrers.

Aquesta problemàtica es veu reflectida en el fet que la majoria dels enquestats creuen que els col·lectius més afectats dins del mateix barri són tots, sense preferència per cap en concret, ja que creuen que qualsevol persona és víctima d'aquesta incidència en la qüestió de la llum. A més, és curiós observar que cap dels enquestats creu que dins del mateix barri es vulnerin els drets humans de ningú perquè, com ells bé expliquen, són una gran família; des de fora del barri, però, sí que alguns comenten que se senten discriminats pel simple fet de viure a la Font de la Pólvora.

Dos membres de l'equip d'alumnes observant el barri on estan portant a terme les enquestes. Font: elaboració pròpia.

Interpretacions i conclusions

La Font de la Pólvora és un barri que sempre ha tingut la seva ciutat d’esquena. Veient els problemes de degradació que hi ha i com ha anat el procés durant els anys, podem concloure que l’incivisme i la criminalització, o sigui, la vulneració de drets humans de la ciutat cap al barri, neixen de la ciutat mateix, no pas del barri. Des del primer moment, la creació del barri es va fer sense unes bones condicions. L’arraconament i aïllament van suposar l’oblit per part de la ciutat. En poc anys ja van començar a tenir problemes estructurals.

Edificis del barri. Font: elaboració pròpia.

Brutícia. Font: elaboració pròpia.

La particularitat que és una zona amb un tant per cert molt elevat d’ètnia gitana ha dut a l’estigmatització del barri. Pateixen una discriminació injustificada. Es vulnera el dret a un habitatge i una vida dignes amb la simple justificació de la presència de drogues al barri. A més, una investigació va demostrar que el principal problema no són les plantacions de marihuana sinó l’estat del sistema elèctric.

Ens trobem, també, la brutícia. Després de diferents plans de xoc de l’Ajuntament per dur a terme la neteja del barri, es continua veient molta brutícia a tots els racons. Segons els mateixos veïns, hi ha dos problemes: no hi va gaire personal de l’Ajuntament i hi ha poca implicació de civisme per part de la població autòctona.

Malgrat això, el barri compta amb una xarxa de veïns connectada i amb uns bons serveis socials. Els infants tenen les eines per accedir a l'educació, malgrat l’absentisme. A més, poden assistir a un centre obert, on fan activitats per desenvolupar serveis socials.

Entrevistes

Entrevista a Marta Zambudio
Veïna i activista del barri

Transcripció de l'entrevista

Primero de todo, si se quieres presentar, ¿nombre, apellido, lo que hace, si vive en el barrio…?

Soy Marta Zambudio y vivo en Font de la Pólvora. Actualmente no trabajo, estoy en el paro.

La situación en el barrio, ya sabemos que es un poco complicada; si nos quiere explicar su perspectiva sobre cuáles son los problemas que hay...

En Font de la Pólvora, aparte de lo que todos conocemos que es el tema de la luz y esto, tienen problemas a nivel educativo, a nivel viviendas…

¿Relación del barrio con otra entidad o asociación dentro de Girona existe o no?

Hace tiempo sí, porque había más movimiento aquí en Font de la Pólvora y se conseguía tener trato con otro tipo de asociaciones, de entidades… Ahora está un poco parada quizá sí que sea por la pandemia y todo esto se frenó bastante.

¿Y entidad? ¿Alguna entidad que trabaje para que se respeten los derechos humanos dentro del barrio?

A ver, aquí tenemos la asociación de vecinos, que está llevada por la gente del barrio; se creó la plataforma por la dignidad y también tenemos Khetanipé, que es un grupo de jóvenes, todos de etnia gitana, que se movían para poder estar al mismo nivel que los de Girona.

El último punto habla de los derechos humanos en el barrio; yo personalmente lo sé porque en alguna entrevista nos lo han comentado. ¿Alguna vez se ha organizado algún acto o denuncia por la vulneración que sufre el barrio de los derechos humanos?

Sí porque claro cuando tocas el tema de la luz tocas el tema de derechos humanos, porque tener una vivienda digna incluye que tengas un servicio, que tengas luz, que tengas las cosas que se tienen en cualquier otra casa, y sí que se ha hecho algún tipo de denuncia, de protesta, en estos temas sí...

¿Qué derechos humanos cree que se vulneran más en el barrio?

Mira, aparte del tema de lo que siempre hablamos de la luz, el tema de la educación es un tema que está bastante fastidiado aquí, no porque no haya sitios donde… el colegio y tal, sino que se ha dejado de darle valor y ya solo desde fuera, sino desde fuera se está vulnerando ese derecho, a tener derecho a la educación.

Aquí pregunta ¿cuáles cree que son los colectivos más vulnerados, que sufren más en el barrio, ya sean los niños, la gente mayor, un poco todo el mundo?

Un poco todos, porque la gente mayor, no creo que sea una cosa de derechos humanos, pero por ejemplo el ir hasta Girona es un problema por el tema de autobuses. Entonces son personas que están vulneradas, porque no se pueden mover de aquí, las mujeres, los niños…

¿Conoce la figura del Sindíc de Greuges de Girona?

Sí.

¿Ha tenido algún tipo de relación con él? ¿O únicamente sabe quien es?

Hace poco estuvieron aquí en Font de la Pólvora, para recoger quejas y denuncias de la gente del barrio.

¿Se ha denunciado de manera individual algún derecho dentro del barrio?

No, es que sinceramente dentro del barrio es como un pequeño pueblo en el que de unos a otros procuramos no hacernos nunca cosas malas.

¿Qué actuaciones urgentes cree que habría que hacer en el barrio? ¿Qué cambios? ¿Qué cambios habría que hacer de manera instantánea? Supongo que pregunta aparte del tema de la luz, que es algo que todo el mundo sabe.

Aparte de esto, el informar ya no solo a los más jóvenes de que tengan educación de tal y cual, sino quizás los padres de esta joven que tiene que empezar a prepararse para su vida también darles un empujón porque ha quedado como una generación atrás en muchas cosas, no solo eso, es como ayudar a despertar al barrio, creo que es lo que hace falta.

Yo creo que conseguir un poquito más de difusión y que la gente acabe de conocer esta situación, ayudaría a concienciar un poco más a todo el mundo.
Se lo agradezco mucho en nombre de todo el grupo, que vaya bien el día y muchas gracias.

Vale igualmente.

Adeu, que vaya bien.

Adeu.

Consulta l'entrevista completa >

Entrevista a Pilar Marcos
Directora de l'escola de la Font de la Pólvora

Transcripció de l'entrevista

Som aquí amb la Pilar, la directora de l'escola de la Font de la Pólvora, al barri del mateix nom.

Em dic Pilar Marcos, soc directora de l'escola de la Font de la Pólvora. Fa 14 anys que estic a la direcció del centre, més quatre anys que vaig fer de tutora de primària quan vaig començar.

Com és la situació a l'escola, els alumnes com són?

La característica més singular d'aquest centre és que tenim un cent per cent d'ètnia gitana. La característica més negativa també et puc dir que és l'absentisme, vull dir que tenim un índex elevat d'absentisme, hi ha implicació de les famílies però ens agradaria que n'hi hagués molta més.

Feu activitats escolars o extraescolars al barri?

Sí, a veure, heu de pensar que en aquest sector hi ha un treball en xarxa superpotent, hi ha moltes entitats que hi treballen. Hi ha el centre cívic, l'entitat As, serveis socials també el tenim en aquest centre cívic. Llavors, com a activitats extraescolars, hi ha centres oberts d'infants i adolescents, que serien el COI i el COA, després també tenim la fundació Girona Est, que ara està molt a dins d'aquest sector, llavors hi ha l'escola esportiva, que hi ha molts nens que hi van, hi ha moltes activitats... El que té de bo aquest sector és que hi ha aquest treball en xarxa i tots anem una mica a la una, perquè si no no podria funcionar.

Respecte al tema de l'escola inclusiva, sou una escola que només treballeu amb ètnia gitana però sí que us considereu una escola inclusiva, no?

Sí, i tant, a més a més, vull dir que tot i tenir ètnia gitana és una escola com una altra, el mateix que la resta d'escoles, res diferent, al contrari.

Creu que els alumnes o un col·lectiu específic d'alumnes de l'escola pateix algun tipus de vulneració quant als drets humans?

En principi ja no només de l'escola, jo diria més del barri. No sé si esteu al cas dels temes de la llum, d'aquesta problemàtica que hi ha... És clar, això toca els nens, els toca directament, perquè són nens que han de fer deures, nens que s'han de dutxar o nens que senzillament han de mirar una mica la tele. Llavors, tota aquesta problemàtica de la llum els afecta, vulguis o no, no ho sé, està com tipificat com un gueto, no? On viu tota l'ètnia gitana, però en d'altres també hi ha marroquins, hi ha indis i hi ha gent de Girona, vull dir que no són gitanos però penso que sí que és veritat que tenen aquestes característiques quant a l'educació, no hi donen tanta importància, però no ho sé, hi hauria d'haver més recursos o girar una mica les coses perquè aquesta gent pogués participar més i fossin iguals que la resta.

No sé si esteu al cas, però l'any que ve volen canviar el model d'organització del sector est i volen deixar l'escola de la Font només amb infantil i passar tota la primària a Vila-roja. Però llavors, què passa? Les mames d'aquí no volen anar a Vila-roja perquè viuen aquí i tenen la seva escola on elles van anar de petites, i no veuen bé aquesta manera que estan fent. De fet, ho fan perquè hi ha baixa natalitat, no només aquí al sector, sinó a tot Girona, i bé, per evitar que es tanquin les escoles.

Han denunciat mai alguna vulneració d'algun dret individual o col·lectiu? On i amb quin resultat?

Sí que ho han fet. Amb tot això de la llum i tal… Per això de la llum s'han fet cinquanta mil coses.

I res...

Ajuntament-Endesa, Endesa-Ajuntament... Es passen la pilota i no ho acaben de solucionar. Ara per exemple és una mica surrealista, perquè demà es farà l'encesa dels llums de Nadal en un barri en què estaran encesos els llums dels carrers i després miraràs les cases i estaran a les fosques. És una mica fort, jo no sé quina és la solució i suposo que de coses se'n van fent; tampoc cal criticar-ho tot.

Fa molt que passa tot això de la llum?

Jo diria que ja fa anys... L'any passat segur, i poder ja ve una mica de... Saps què passa? Que en aquest barri paguen justos per pecadors, llavors és clar, es barreja això amb el problema de la sobrecàrrega i una cosa i l'altra... Però bé, no sé si ha d'haver-hi alguna solució.

A partir del dret a l'educació com a dret fonamental, quines mancances té la vostra escola actualment? I quina actuació urgent seria necessària?

Doncs mira, aquí et puc dir que ens faltarien recursos. Tot i tenir ràtios petites, aquests nens tenen moltes mancances d'estimulació quan són petits, falten molt. A nivell d'escola penso que necessitaríem més recursos i, a part d'això, la base del principal problema que tenim, que és l'absentisme, crec que les administracions haurien de posar fil a l'agulla i ser una mica contundents, perquè si amb un cas hi estan a sobre i se soluciona l'absentisme, després els altres també funcionarien millor.

Consulta l'entrevista completa >