PONT MAJOR
Presentació del reportatge
L'objectiu d'aquest projecte és observar l'estat dels drets humans al barri del Pont Major, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021 i principis del 2022.
Els drets humans més vulnerats al barri són el dret a no ser discriminat per qüestió de raça, color, sexe, llengua, religió, origen nacional o social o altra condició. A través de les entrevistes i enquestes, molts veïns ens van comentar que no tenen dret a treballar perquè no tenen el permís legal per fer-ho, i van manifestar la dificultat d'aconseguir la nacionalitat espanyola o permisos per poder incloure's en aquesta societat. Moltes famílies també viuen en situacions d'habitatge força precàries. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge:
''Els infants són autèntics supervivents''
-Laura Serrats (directora de l'escola Carme Auguet)
Antecedents
El Pont Major va ser un dels primers barris gironins. L’origen del nom és el pont de l’Aigua, reconstruït l’any 1940 pels braços dels presoners del franquisme. Així doncs, va ser el pont de pedra més gran de la ciutat el que va denominar el barri Pont Major. La carretera, juntament amb el pont, conforma els inicis de la construcció del barri.
Durant la Revolució Industrial, es van desenvolupar diverses indústries, amb la qual cosa va créixer l’economia i també la demografia. A causa d’aquests fets, es van dur a terme tota una sèrie de construccions de locals per a activitats econòmiques com ara hostals, fàbriques, petits comerços…
Al Pont Major destacaven especialment les fàbriques de licors, anisats i altres alcohols, que durant el segle XX van ser el principal motor econòmic del barri. Convivien fins a quatre fàbriques dedicades als licors: la destil·leria Gerunda, la Mates i Vinadrell, l’Auget i la destil·leria de can Regàs, on actualment hi ha la seu del centre cívic del Pont Major.
Aquestes destil·leries feien arribar els seus licors arreu del país.
El carrer del Pont Major va continuar sent una zona important de trànsit amb la incorporació del Tren Petit. Va tenir rellevància fins a l’any 1926, quan es va construir la carretera de Sarrià de Ter.
També cal esmentar que al Pont Major es va obrir el primer local dedicat a l'oci nocturn de Girona.
Context
El Pont Major és un barri construït entorn d'un carrer de cases a banda i banda, just després de l’estructura viària més sòlida i antiga fins a la Guerra Civil, amb traces romanes i factura medieval, el pont que salva l’amplada del Ter entre Girona i Sarrià.
Té una configuració marcada, des de sempre, pel pas del camí i per la continuïtat de la llera del Ter. Va passar de ser una economia artesanal a l'edat mitjana a ser plenament industrial amb fàbriques de licors i embotits a finals del segle XIX i principis del XX, sense perdre el vessant comercial que l'havia caracteritzat. El símbol més representatiu i que dona nom al barri és el pont de l'Aigua. La gran onada d'immigrants que va arribar a Girona entre el 2006 i el 2009 va provocar que es construïssin un gran nombre d'habitatges, els quals van ser adquirits en forma de lloguer, per rebre totes les persones nouvingudes.
Hi ha un repartiment de la població força desigual. La majoria de persones viuen en els anomenats blocs grocs, verds i blancs. L'altra part de la població es reparteix entre la zona antiga, que és la menys densa, i la zona industrial, que també és poc habitada. Paral·lelament, la zona on hi ha més població és la dels blocs. La majoria de les persones que viuen en aquests pisos són immigrades i hi estan de lloguer, però en certes ocasions els propietaris es neguen a llogar els habitatges de la zona a gent de fora.
En general, el barri és un lloc on es poden produir incidents relacionats amb el vandalisme; tanmateix, solen ser lleus. Cal afegir que és una zona "oblidada" per l'Ajuntament de Girona, ja que potser no té tant de ressò com la Font de la Pólvora o Vila-roja; això no obstant, pateixen una situació similar.
Anàlisi i conseqüències
El Pont Major és un barri perifèric de la ciutat de Girona que presenta una realitat molt allunyada de la resta de barris que conformen la ciutat, especialment els cèntrics. Hi ha pocs emplaçaments habilitats per desenvolupar-hi activitats d'oci, i molts prats i zones buides que podrien ser edificats o destinats a espais públics es troben totalment abandonats.
La mala comunicació pel que fa a mobilitat i la brutícia del barri són alguns dels principals problemes que manifesten els veïns del Pont Major. La diversitat social hi és molt destacada, ja que hi conviu una quantitat molt elevada de persones de diferents ètnies, religions i orígens. El percentatge de persones nouvingudes és molt elevat.
Una part d’aquesta immigració ens ha confirmat que han tingut problemes de caràcter discriminatori respecte al lloguer dels habitatges. En general, els propietaris no volen llogar els pisos als immigrants, amb la qual cosa vulneren el dret a l’habitatge d'aquestes persones.
Amb els resultats de les enquestes també podem constatar que, a causa de la pandèmia, hi ha hagut un increment de la pobresa i de l'atur.
Alhora, tal com ens han explicat algunes fonts del veïnat del Pont Major, s'hi han detectat i denunciat diversos casos de violència masclista i també de maltractament infantil.
En tot cas, els veïns asseguren que es tracta d'un barri tranquil i acollidor, malgrat que, com a tot arreu, hi ha alguns incidents quotidians.
La vulneració dels drets humans al barri
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
És evident que en aquest barri s'està incomplint aquest article; alguns veïns s'han sentit discriminats per qüestions ètniques i han denunciat que no han pogut llogar habitatges per la seva nacionalitat.
Article 15
Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
A través de les entrevistes i les enquestes, molts veïns ens van comentar que no tenen dret a treballar perquè no disposen del permís legal per fer-ho, i van manifestar la dificultat d'aconseguir la nacionalitat espanyola o permisos per poder incloure's en aquesta societat.
Article 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
No tots els veïns del barri del Pont Major tenen un nivell de vida que els asseguri un benestar quant a habitatge. Moltes famílies viuen en habitatges petits, amb un gran nombre de persones i en situacions força precàries.
Per una altra banda, segons la declaració dels drets de la dona i la ciutadania, també es veuen un seguit de drets vulnerats, com per exemple el primer article:
Article 1
La Dona naix lliure i roman igual a l’home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.
Segons diverses fonts fiables, al barri del Pont Major s'han denunciat alguns casos de maltractament masclista i infantil.
Entrevistes
Entrevista a Josep Maria Castanyer
President de l’associació de veïns del Pont Major
President de l’associació de veïns del Pont Major
Transcripció de l'entrevista
Quants socis té l’associació de veïns?
No estem organitzats en socis.
Quina antiguitat té?
És força antiga.
Participen en alguna organització d’associacions de tota la ciutat? Quina? Es fan assemblees? Quanta gent hi assisteix, de mitjana?
Nosaltres vetllem pels veïns, es fan assemblees en temps de no covid, tot i que costa força convocar-les i que hi hagi una assistència significativa.
Quins problemes greus té el barri?
Problemes de convivència, robatoris, furts… Ha anat evolucionant i no diré que hi hagi un efecte gueto, però no s’ha barrejat la gent que ja hi vivia amb els nouvinguts. També tenim problemes de neteja, de mobiliari urbà trencat…
Tenen relació estable amb l’Ajuntament? I amb alguna altra associació o institució? Quines?
Hi ha una associació de gent gran, la Unió, l'associació de dones La Cata, també un grup de joves que es diu Esqueix...
Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?
No, el que passa dins d’una llar és privat, i si no hi ha un fet delictiu, no hi pot entrar ningú. Hi ha casos de maltractament a nens que venen aquí a refugiar-se, acaben formant una quadrilla i alguns actuen de manera predelictiva.
Han organitzat mai algun acte de difusió o denúncia per la vulneració de drets humans? Quins drets creu que es vulneren més al barri?
Maltractament infantil, tot i que gairebé mai és visible, i també maltractament a les dones.
Quins col·lectius són els que pateixen més al barri actualment?
Les dones i els nens.
Han denunciat mai la vulneració individual o col·lectiva d’un dret al barri? On? Amb quin resultat? Quines actuacions urgents creu que s’haurien de fer al barri, de cara a millorar la situació de vulneració de drets humans?
Els problemes socioculturals i econòmics formen un bucle. Els nens es fan grans en un clima dolent, i quan són grans pensen: "Com que a mi em van maltractar, ara maltractaré."
Entrevista a Laura Serrats
Directora de l'escola Carme Auguet
Directora de l'escola Carme Auguet
Transcripció de l'entrevista
Quants alumnes té l’escola?
Actualment hi ha entre 120 i 125 alumnes.
Quin és el total de professorat?
Setze mestres i altres professionals.
Quins col·lectius de diferent origen acull l’escola?
L'origen del nostre alumnat o de les nostres famílies majoritàriament són els països africans, sobretot el Marroc. Altres venen del Senegal o de Gàmbia, tot i que els últims anys hem rebut molts nens de l'Amèrica del Sud i del Pakistan.
Es considera una escola inclusiva?
Sí que ho som, fem pràctiques perquè tots els alumnes siguin feliços i es trobin còmodes tenint les mateixes oportunitats que tothom. Tot i que una escola inclusiva en el marc de la nostra societat catalana diria que no, és una escola gueto total, els alumnes no tenen inclusió en un altre tipus de societat fins que no arriben a l'institut. L'aprenentatge és molt inclusiu, però a nivell d'inclusió social ens queda molt camí per fer.
Fan algun tipus d'acció o col·laboren per una escola inclusiva?
És una cosa que fa molt que denuncio: nosaltres sabem que som l'escola del barri i que hi ha aquesta població infantil, però en el marc escolar no tenen una inclusió a la societat catalana.
L’escola té relació amb el barri? Quina?
Com a escola, fem un projecte a cicle inicial per conèixer el barri i el nostre entorn proper, es fa cada any.
I amb les associacions del barri?
Formem part del pla comunitari que es diu Construïm Ponts, jo hi participo coordinant tot el tema de serveis socials, activitats educatives fora de l'escola, etc. Són serveis que ens enriqueixen molt.
Fan activitats escolars o extraescolars al barri?
Tenim propostes educatives que es fan des de centres cívics o des de serveis socials; hi ha un centre obert i el servei de Càritas, que fa reforç amb l'aprenentatge, i algun club de lectura on es pot apuntar qui vol. L'AMPA també fa extraescolars. També hi ha un projecte que es diu La Família i l'Escola que és un treball artístic per a nens i famílies, propostes d'art.
Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?
Ho desconec.
Creu que els alumnes o algun col·lectiu específic d’alumnes de l’escola pateix algun tipus de vulneració dels drets humans? Quin col·lectiu? Quin tipus de vulneració?
Jo veig que els problemes que més tenen són pel tema de la nacionalitat, i per això entren en un cercle en què no poden treballar perquè no tenen papers. Per tant, malviuen i no tenen opcions.
I al barri, quins drets creu que es vulneren, en general? I a quins col·lectius afecta?
Hi ha desnonaments constants, les famílies han de punxar la llum... Sobre el dret a l'habitatge, a moltes famílies no els venen pisos o no els lloguen habitatges per la seva nacionalitat; això és discriminació.
Dins l'escola, fan activitats de difusió o sensibilització en contra de la vulneració dels drets humans?
Treballem els drets dels infants, des de tutoria amb alumnes de quart i cinquè. Des de l'escola intentem que els alumnes al centre estiguin tan bé com sigui possible.
Han denunciat mai alguna vulneració d'algun dret individual o col·lectiu? On? Amb quin resultat?
No.
A partir del dret a l'educació com a dret fonamental, quines mancances té la seva escola actualment? I quina actuació urgent seria necessària?
Hi ha mancances amb relació a les oportunitats educatives que tenen fora de l'escola. És a dir, nosaltres som una escola pública, tenen mancances en experiències educatives que van més enllà de l'escola, com anar al teatre, llegir llibres, fer futbol allà on volen... Hi ha moltes mancances de base, aprenentatges de vida i oportunitats educatives, perquè no disposen de material ni d'opcions.
Entrevista a Roger Casero
President de l'AMPA de l'institut Narcís Xifra
President de l'AMPA de l'institut Narcís Xifra
Transcripció de l'entrevista
Quin càrrec ocupa i quant temps fa que l'exerceix?
Fa molts anys que soc el president de l'AMPA de l'institut Narcís Xifra i en principi me'n queden dos més. També participo en l’associació de veïns.
Viu al barri?
Sí, vaig néixer al barri i actualment hi visc, tot i que durant un temps en vaig marxar.
Quins col·lectius de diferent origen acull l’institut?
És un institut públic que rep alumnat de l’escola Carme Auguet i del Fedac; també ve alumnat de l’escola de Montjuïc. També poden venir persones de tot arreu; per exemple, a fer el batxillerat ve gent de Sant Gregori. L’Institut ofereix l’opció de fer el batxillerat en francès i també és un centre de referència en cicles.
L’institut té relació amb les associacions del barri?
És un institut molt gran i molt d’alumnat no és del barri però sí de Girona. Obté beneficis del barri, però també desavantatges pel transport.
Fan activitats escolars o extraescolars al barri?
Sí, tot i que per la pandèmia han quedat molt afectades. També es fan visites culturals. L’institut és un equipament que no té tanta relació amb el barri com les escoles, però perquè és més gran i està centrat en l’activitat docent. Es busquen interaccions i intervencions però de caràcter educatiu.
Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?
Sí, com a equipament escolar, el dret a l’educació és un element important.
Quins problemes greus té el barri?
El Pont Major és un barri perifèric, i tot i que forma part de Girona molta gent té la sensació que està molt distanciat del centre de la ciutat.
Quins problemes té l’institut?
Té problemes d’infraestructura, estructurals. És un edifici antic i hi falten espais, té mancances que a poc a poc es van reparant. Pel que fa a la mobilitat, també hi ha problemes, per una qüestió de transport: hi ha poca freqüència per respondre a l’alta demanda en hores punta d’entrada i sortida d’alumnes.
I al barri, quins drets creu que es vulneren, en general? I a quins col·lectius afecta?
No crec que se'n vulnerin, però sí que hi ha desigualtats. A les escoles de vegades hi ha alumnes que necessiten activitats educatives especials, és un percentatge més elevat en general que a la resta d’instituts, per tant, hi ha una segregació, i es necessiten més recursos. Això comporta que no hi ha vulneració de drets, però no existeixen les mateixes oportunitats, perquè el percentatge és més elevat.
