VILA-ROJA
Presentació del reportatge
L'objectiu d'aquest projecte és observar l'estat dels drets humans al barri de Vila-roja, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021 i principis del 2022. Vila-roja és un barri allunyat de Girona en tots els aspectes. Les evidències de les mancances en drets humans magnifiquen el cost per accedir a una dignitat social òptima. A continuació podeu veure el vídeo amb el resum del més destacat del reportatge:
CONTEXT HISTÒRIC DEL BARRI
Vila-roja és un barri de Girona situat a l’est de la ciutat, prop de la riba dreta del riu Onyar i a uns tres quilòmetres, aproximadament, del centre. En l’actualitat, està vinculat a l’anomenat Sector Est de la ciutat, un sector que agrupa els terrenys dels pisos Barceló i els barris de la Font de la Pólvora, Vila-roja, Sant Daniel i el Mas Ramada. Situat a la vall que li dona nom per la vermellor del terreny, Vila-roja va esdevenir un dels veïnats de Girona construïts durant la dictadura de Franco per tal de donar habitatge als grups de persones que arribaven de diferents llocs de l’Estat espanyol.
Durant la Guerra Civil i la dictadura posterior, es van produir un gran nombre de migracions degut a la disminució de la qualitat de vida de la població i la destrucció de moltes llars. Després dels desplaçaments republicans a partir de l’any 1939 fruit de la Guerra Civil, van començar a arribar grups i famílies que pretenien trobar un lloc per treballar i viure més dignament. En el cas de Girona, la majoria d’immigrants provenien de Badajoz i Andalusia. Aquests grups de persones es van assentar en barraques a la perifèria de la ciutat.
El 1958 va ser l’any en què van lliurar els primers habitatges unifamiliars, sense electricitat ni aigua potable, amb uns carrers encara sense urbanitzar i dotats únicament de petites voreres. L’any següent es van iniciar les primeres instal·lacions d’electricitat a les cases, a la vegada que el barri va començar a disposar d’aigua potable, que provisionalment provenia del riu Onyar.
No va ser fins a l’any 1970 que es va inaugurar l’escola pública actual, amb vuit unitats d’educació general bàsica (EGB) i dues de preescolar. L’any 1962 va succeir un fet bastant important, ja que es va posar en funcionament un servei d’autobusos que permetia comunicar el barri amb el centre i, per tant, el barri es va obrir a la ciutat de Girona. Pels volts dels anys setanta es va urbanitzar completament el barri i totes les cases van tenir accés a aigua potable. A partir dels anys vuitanta es va dotar el barri d’altres serveis bàsics amb les construccions del centre social, el centre d’atenció primària i el pavelló municipal d’esports, entre d’altres.
Maigua, T. (2022). un bloc de pisos de Vila-Roja.
Gelabert, A. (2022). Carrer de Vila-Roja.
Maigua, T. (2022). Escola Pública Vila-Roja.
VULNERACIÓ DELS DRETS HUMANS
Durant la nostra visita al barri vam poder veure de prop bastants elements que componen unes de les vulneracions dels drets humans més clares. El primer element que es pot apreciar és la marginalitat que pateixen els ciutadans del barri, allunyats de la ciutat de Girona i amb dificultats per accedir als serveis que aquesta ofereix. A grans trets, podem parlar de desigualtat pel que fa a una dimensió territorial i una segregació espacial, que afecta famílies amb risc de patir pobresa i exclusió. Aquesta exclusió sovint està relacionada amb la seva disposició socioeconòmica, la ciutat i el veïnat on viuen.
Per altra banda, cal esmentar l’infrahabitatge, un fet present al barri degut a una pobra qualitat estructural de l’habitatge, l’amuntegament i la brutícia, l’accés inadequat a la llum o altres infraestructures, així com la inseguretat residencial. Els habitants de Vila-roja es mostren descontents amb les condicions en què es troba el barri. L’acumulació de brossa i la falta de papereres són problemes presents i persistents a la zona. Un altre problema és la inseguretat que senten els veïns a causa dels robatoris i de la falta de vigilància policial al barri.
Tot i això, el problema més gros que avui dia pateix Vila-roja són els reiterats talls de llum que afecten la quotidianitat dels ciutadans i el benestar del barri. Això es veu reflectit en la falta d'il·luminació als carrers i les apagades que afecten els petits comerços, les entitats o l’escola. Aquesta problemàtica és una realitat que perjudica diàriament centenars de persones, i així ens ho van fer saber les entrevistades en les seves declaracions:
Sara Berdahem: “Hi ha dies que estem tot el dia sense llum, i no és un problema de fa tres o quatre dies. Hi ha poca atenció i poca insistència en els barris del sector. Amb tots els problemes que ja hi ha aquí, s'hi suma aquesta falta de llum. Això també incideix en els estudis i la vida social de la gent. Jo mateixa havia d’estudiar amb espelmes a casa.”
Mònica Bracero: “Al barri hi ha una problemàtica de llum bastant gran. Durant el confinament vam haver de buscar una solució alternativa perquè hi ha moltes famílies que no tenen recursos i, degut als talls de llum, tampoc connectivitat.”
Pel que fa a l’habitatge, s’ha pogut apreciar una pujada del preu en els lloguers que dificulta el dret a un habitatge digne. Aquest fet ve acompanyat de desnonaments que han afectat famílies al barri, sentint-se vulnerables i desprotegides. Un altre factor que s’ha de tenir present és la manca d’infraestructures per a persones amb diversitat funcional. Això demostra la necessitat que s’implementin més elevadors als edificis públics o més rampes a la via pública.
Per acabar, una de les vulneracions importants que vam poder detectar afecta el dret a l’educació. L’escola disposa de bones instal·lacions i aules per als alumnes, a més de ser una entitat que aposta per la inclusivitat i que lluita per aconseguir-la. En relació amb això, la directora del centre, Mónica Bracero, ens comentava:
“A l’escola donem molta importància a la diversitat. Tenim un 65% de comunitat gitana, un 30% de comunitat magrebina i famílies sud-americanes i hindús. Intentem donar i oferir les millors condicions perquè puguin tenir igualtat d’oportunitats i condicions a la societat.”
Malgrat tot, l’escola pública Vila-Roja advoca per l’educació dels infants comptant amb integradors socials, psicòlegs i protocols per combatre l’absentisme.
Gelabert, A (2022). Carrer de Elvis Teck
López, P. (2021) Entrevista a Sara Berdahem al centre cívic Onyar.
Gelabert, A. (2021). Entrevista a Mónica Bracero al centre cívic Onyar.
Maigua, T (2022) Carrer de Vila-Roja.
Anàlisi i conseqüències
L'existència de tots aquests drets vulnerats i la manca d’oportunitats que hem comentat anteriorment han tingut com a conseqüència una població descontenta i decebuda, que busca des de fa un temps i sense descans una solució a totes aquestes mancances.
Dins d’aquest context i gràcies als resultats obtinguts en el treball de camp realitzat, hem arribat a certes conclusions. Primerament, cal destacar el gran percentatge de població que desconeix l’existència d’alguna entitat, a Girona o Vila-roja, que lluiti pels drets humans. De la mateixa manera, el nombre de ciutadans que desconeixen la figura del Defensor de la Ciutadania de Girona és elevat. Aquest fet resulta desavantatjós per als ciutadans, tenint en compte els problemes que hi ha al barri i la necessitat que alguna entitat o persona pugui protegir els drets dels ciutadans.
Pel que fa a les vulneracions dels drets humans al barri, destaquen el dret a l’habitatge i el dret a una vida digna amb alts percentatges. Seguidament es troba el dret al treball, amb un percentatge considerable. I finalment, hi ha el dret a no ser discriminat, el dret a l’educació i el dret a la salut. Per tant, podem concloure que al barri els temes que els preocupen més són els relacionats amb viure amb dignitat i disposar d’un sostre.
El percentatge de població que ha observat i és conscient d’aquestes vulneracions és majoritari; tot i així, són pocs el que s’animen a denunciar-les. Aquest fet suposa un altre problema per al barri, ja que algunes persones no fan el pas de denunciar-ho perquè afirmen que les autoritats i entitats no fan cas de les problemàtiques del barri. Així doncs, ens trobem davant d’una ciutadania desmotivada i disconforme pel que fa a l’actuació i intervenció de les diferents autoritats davant les problemàtiques exposades.
Entrevistes
Entrevista a Mónica Bracero Garzón
Directora de l'escola pública de Vila-roja
Directora de l'escola pública de Vila-roja
Transcripció de l'entrevista
Es podria presentar?
Em dic Mónica Bracero Garzón, fa poquet que he començat de directora a l’escola pública de Vila-roja.
Parli'ns una mica de l’escola: quants alumnes té? Quants professors?
Som 13 mestres amb la TIS, a més d’una promotora escolar que ens ajuda els dimarts i els dimecres. També disposem d’un psicòleg d’Escola Nova 21, que ve els dimarts i els dijous per ajudar-nos amb la tasca més d’integració, inclusió i educació emocional des de diverses actuacions. D’alumnes en tenim 75.
De quines nacionalitats són aquests alumnes?
Tenim un 65% de comunitat gitana, un 30% de comunitat magrebina i després hi ha algunes famílies sud-americanes i hindús.
Considera que la seva escola és inclusiva?
És inclusiva: donem molta importància a la diversitat i tenim el lema que la diversitat enriqueix tothom. Tots som diferents i, des d’aquesta diferència, tots ens hem de respectar i hem d’aprofitar per viure aquesta riquesa, potenciar l’educació i viure amb valors, que és una cosa molt necessària a tot arreu.
Totes les entitats i escoles formem part d’una gran xarxa que el que fem és ajudar-nos entre nosaltres per poder donar tots els recursos que siguin necessaris als infants i les famílies dels barris. Per tant, intentem donar i oferir les millors condicions perquè puguin tenir igualtat d’oportunitats i condicions a la societat.
En aquest sentit, a l’escola es realitzen activitats extraescolars?
Hi ha moltes famílies que no tenen recursos econòmics per poder oferir unes extraescolars als seus fills, i nosaltres busquem subvencions per poder oferir aquestes extraescolars. Les hem encabit dins de l’horari del menjador; així, el que fem és que, en el temps del migdia, oferim aquestes extraescolars als infants perquè puguin gaudir de qualsevol recurs, perquè si no no el tindrien.
Sobre l'absentisme al barri….
Hi ha molt absentisme al barri. Nosaltres estem treballant des de ja fa uns anys en aquest tema. La Comissió d'Absentisme són la TIS, la promotora escolar i jo com a directora, i intentem fer actuacions perquè les famílies vegin la importància de l’educació i que els seus fills vinguin.
Durant la pandèmia feien les classes telemàticament?
Al barri hi ha una problemàtica de llum bastant gran, perquè hi ha molts talls de llum. La majoria de famílies tenen pocs recursos econòmics i el que passa és que, o no tenen ordinador o no tenen connectivitat. Sí que tenen mòbils, però per treballar a partir d’un mòbil és bastant complex, i amb nens petits encara més.
Per exemple, dins la comunitat gitana hi ha moltes famílies que no tenen la prioritat per l’educació tal com l’entenem nosaltres. Jo com a directora considero que els nens i nenes dins de la societat en què ens trobem sí que han d’estar educats i han de venir a l’escola, i nosaltres advoquem per això. Per això hem fet tot aquest protocol d’absentisme, per això tenim una integradora social, una promotora escola i per això intentem tenir un vincle molt important i proper amb les famílies, perquè sentin aquesta necessitat, aquestes ganes i al final vulguin deixar-nos els nens a l’escola.
Entrevista a Tomás Cepas
President de l'associació de veïns de Vila-roja
President de l'associació de veïns de Vila-roja
Transcripció de l'entrevista
¿Se puede presentar?
Soy Tomás Cepas, el presidente de la asociación de vecinos de Vila-roja; llevo en el cargo cuatro años y había estado antes doce años seguidos de presidente.
¿Cuáles son los temas que se tratan?
Los temas tratados son medicina, medio ambiente, festejos, trabajos de ayuntamientos…
¿Hay alguna entidad en el barrio que trate los derechos humanos?
Mayormente, donde más se suelen tratar es aquí, en el centro cívico. Veo bien que sea aquí porque los cuatro barrios se concentran en el centro cívico.
¿Cuáles son los colectivos que más sufren?
Tienes que tener en cuenta que hay algunas personas que son analfabetas. Aquí tienes que tener en cuenta que hay musulmanes, hay indios y sus culturas son diferentes a las nuestras.
Es interesante porque en el barrio conviven muchas culturas diferentes: la etnia gitana, árabe….
Ya te digo, tenemos aquí árabes, marroquíes, indios, pakistaníes… Aquí cuando se fundó este barrio, las familias que vinieron procedían de Granada, Almería, Córdoba, Murcia, Galicia, familias catalanas…
Entrevista a Sara Berdahem
Coordinadora de projectes a la Fundació Girona Est i veïna de Vila-roja
Coordinadora de projectes a la Fundació Girona Est i veïna de Vila-roja
Transcripció de l'entrevista
Es podria presentar?
Soc la Sara, veïna del sector est de Girona i fa quinze anys que visc aquí. Soc originària del Marroc. Professionalment em dedico a la coordinació del projecte Fundació Girona Est, que recentment està treballant al barri ajudant infants. Coordino un projecte de l’escola de música d’aquesta fundació. Ho fem amb nens que s'interessen per la música i els acollim per tocar instruments. També tenim un projecte de mentoria per a nois que fan estudis postobligatoris.
L’educació en aquest barri és un problema per a la gent immigrant?
No només per a la gent immigrant; és un problema en general, perquè tenim problemes d'absentisme escolar, ja que la taxa de gent que no acaba els estudis obligatoris és bastant elevada. Hi ha molts problemes, però potser la forma de tractar-los és el més greu. Aquí hi ha problemes d'absentisme escolar, econòmics amb famílies amb rendes baixes i de convivència social, però potser el més greu és la poca gironitat que se li ha donat al barri, ja que està molt segregat i molt apartat de Girona, no només físicament, sinó que sobretot també per polítiques socials o públiques s’ha quedat apartat de la resta.
Quan anem a Girona a estudiar trobem aquest xoc a tants nivells: social, econòmic i educacional. No crec que sigui tan fort com una vulneració de drets humans bàsics, sinó que és potser de drets més socials de l’accés a un habitatge digne, a un treball digne, a acabar uns estudis sense la necessitat que et costi el triple que a la resta de gent. No és que hi hagi una mancança, sinó que el cost per accedir a una dignitat social és el triple que potser la gent que és d’un altre barri. Hi ha dies que estem tot el dia sense llum i no és un problema de fa tres o quatre dies. Hi ha poca atenció i poca insistència en els barris del sector.
Això és per part de l’Ajuntament, potser?
Sí, per part dels poders públics o de qualsevol grup de pressió que pugui incidir en les polítiques de les empreses energètiques. Els poders públics haurien de consensuar entre les dues bandes i que l'únic objectiu sigui que la gent tingui dignitat i llum. Costa molt que la gent s’hi posi, però n'hi ha poquets que sí que ho hem fet i realment no hem trobat cap porta oberta ni cap solució de la gent que té poder d'incidir en una empresa perquè jo com a particular no ho puc fer. Altres àrees de l’Ajuntament sí que hi fan activitats, però amb el tema de la llum ens hem vist una mica deixats pertot arreu, no només per part de l’Ajuntament, sinó també per l’empresa Endesa i qualsevol persona que podria haver fet alguna cosa.
Amb tots els problemes que ja hi ha, aquí s'hi suma aquesta falta de llum per als nens que vulguin estudiar. Després, hi ha gent gran que pren medicaments que necessiten aparells electrònics, com les neveres, per conservar-se, o màquines d’oxigen. També hi ha gent gran i qualsevol persona en general que necessita llum per poder fer vida normal. És clarament una vulneració de la dignitat pel tema de la llum, clarament. Això també incideix en els estudis i la vida social de la gent.
