Transcripció de l'entrevista

• Quant de temps fa que viu aquí?

Aquí al barri… Hi he viscut en dues etapes: la primera va ser de trenta anys, vaig marxar i vaig tornar fa cinc anys.

• Ens agradaria saber quants socis té l’associació de veïns del barri.

L’associació de veïns som vuit persones i de socis en tenim 38.

• Quina antiguitat té aquesta associació?

La nostra associació va ser la primera que hi va haver aquí a Girona, diuen… pel que he vist en algun arxiu. O sigui que porta seixanta anys.

• Participen en alguna organització d’associacions de tota la ciutat?

Sí, jo estic integrat a la FAC, que és la Federació d’Associacions de Veïns.

• I es fa algun tipus d’acte o assemblea? Si és així, quanta gent hi assisteix?

Cada mes es fa una reunió a la qual assistim vuit persones.

• Quin és l’acte més important que organitzen al barri?

La festa major, però ara fa anys que no la fem. Per la pandèmia i perquè costa molt trobar gent.

• Quins problemes greus té el barri?

Problemes greus, greus… afortunadament no en té cap.

• Tenen una relació estable amb l’Ajuntament?

Sí, Sí. Molt cordial.

• De quin tipus?

Jo parlo molt amb la regidora de barris i amb l’alcaldessa.

• Tenen el suport d’alguna altra associació o institució?

No, no, no…

• Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans aquí al barri?

Crec que no.

• Han organitzat mai algun acte de difusió o denúncia per vulneració dels drets humans?

Crec que no.

• Com a associació, coneixen la figura del Síndic de Greuges de Girona?

Sí, bé… el de Girona, no, però conec què és el Síndic de Greuges, i tant.

• Hi han tingut alguna relació?

No, la veritat és que no. La veritat és que no hem tingut mai cap problema per anar al Síndic de Greuges.

• En relació amb la reivindicació, han denunciat mai la vulneració, tant individual com col·lectiva, d’un dret al barri?

No, aquí no, la veritat. Vam tenir problemes de talls de llum, però es va solucionar perquè vam anar a l’Ajuntament tot el barri, i sí, es va solucionar.

• Hi va haver testimonis, algun protagonista, culpables?

De moment, no. De moment, l’únic culpable és la companyia Endesa.

• Quines actuacions urgents creu que s’han de fer al barri de cara a millorar la situació de vulneració dels drets?

Canviar el transformador, que és molt vell, de l'any 1961. S’ha de canviar perquè està malmès.

• O sigui, s’han de reformar algunes infraestructures per part dels poders públics.

Consulta l'entrevista completa >

Transcripció de l'entrevista

Presentació de l’entrevistat:

Em dic Iván i vinc de Madrid. Ja fa un temps que estem instal·lats a Girona. Deu fer uns set anys, més o menys, que vivim al barri de la Torre Gironella. Pel que fa als estudis, a Madrid amb divuit anys, sense saber molt bé on em ficava, vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Complutense, perquè era un apassionat de la fotografia i sí que és veritat que no vaig tocar-la molt. Fins als 24 o 25 anys, ja no ho recordo bé. Em vaig replantejar la direcció, ja que no vaig trobar feina dins del mundillo i amb 28 anys treballava i continuava estudiant, aquest cop, Educació Social per la UNED.

A hores d’ara, treballo com a educador social en un centre diürn per a persones amb problemes d'addiccions.

Presentació de les escoles:

• A quin col·legi van les seves filles?

Doncs mira, la gran té gairebé cinc anys. Està cursant P4 a l’escola pública de Montjuïc, que és a l’altre costat de la vall de Sant Daniel. Respecte a la petita, ara farà tres anys i li paguem una escola d’educació i joc lliure. Hi ha dues professores contractades, abans que la nena s’incorpori l’any que ve a la pública. Ara s’està debatent molt el tema de l’ensenyança pública de zero a tres anys i la qüestió que sigui totalment gratuïta, com penso que hauria de ser, perquè bastant malament ja ho passem les persones que vivim d’un sou, com per pagar per anar a una escola pública.

• Hi ha algun altre col·legi de proximitat?

Per proximitat, n'hi ha un que és aquí sota: l’Annexa. Caminant, es troba aproximadament a la mateixa distància que l’escola de Montjuïc. Simplement vam escollir Montjuïc perquè ens tocava dintre del barri on estem i en segon pla, perquè hi anaven altres companys de la nostra filla, que ja havien compartit un parell d’anys a l’escola on va la petita ara. Com que ja es coneixien i coincidia amb l’arribada d’una direcció i motivacions noves, ens vam decantar per la implementació d’iniciatives originals. Fins i tot tenen assignatures com ara psicologia o educació emocional, i ens interessava abans que el propi sistema.

Comptant Montjuïc, teníem quatre opcions, entre les quals hi ha l’escola Annexa i els dos col·legis de la plaça U d’Octubre.

• La majoria de la gent del barri i rodalia va a l’escola de Montjuïc?

Hi ha diversos nens que van a Montjuïc, però jo crec que la majoria van a l’Annexa, baixant per aquí.

• Aquesta escola de Montjuïc té alguna relació amb el barri? Organitza actes de reconeixement o excursions pel barri?

Pròpiament dit, l’escola no té connexió amb el barri. La gran ha fet alguna excursió a llocs com Banyoles. A més, a causa de la pandèmia, la cosa està una mica complicada. Precisament, seria una bona proposta d’integració del que és l’escola dins del barri i la seva comunitat. Així doncs, que altres persones poguessin conèixer els diferents barris d’on provenen les criatures. De fet, aquest barri en si té un estigma i uns prejudicis que venen de molt lluny dins una ciutat tan classista com Girona. Pel simple fet de venir de la Torre Gironella, se t’imposa una certa marca. Espero que aquestes generacions siguin una mica més sensibles i intel·ligents amb aquests reduccionismes. Per descomptat, no és el mateix venir de Montjuïc que de la Torre Gironella.

• Creu que els alumnes d’algun col·lectiu específic de l’escola pateixen vulneració de drets humans?

No ho sé, però m’ho puc imaginar. En el seu moment, quan jo anava a l’escola, dins del barri on estava sí que hi havia estrats socials i persones a qui es tractava de manera diferent en funció de la seva procedència. Suposo que això segueix existint. També, a aquestes edats, hi ha cert tipus de crueltat i la gent tendeix a formar grups. Jo crec que hem de vigilants amb aquestes coses, perquè un no escull el seu origen. Tot comença aquí. Es tracta de sensibilitzar les criatures a edats primerenques, en aquest sentit, perquè no es produeixin, de forma primerenca o en un futur, aquestes diferenciacions i prejudicis cap a persones en funció de la seva ètnia, del seu nivell socioeconòmic o de la seva procedència.

Situació del barri:

• Quins problemes greus té el barri, des del seu punt de vista?

Primerament, dir-te que crec que estic al barri on m’ha portat la vida. És un regal estar aquí. Crec que tenim les millors vistes de Girona. La tranquil·litat que ofereix el barri és magnífica. Com pots veure, no hi ha cap comerç. Abans hi havia un petit bar i ja ni existeix. Hi ha veïnat, la qual cosa significa que ens relacionem. Al carrer et trobaràs amb el veí, la veïna i tindràs un moment per xerrar. Per tant, estic orgullosíssim de viure aquí, és on m’ha portat la vida. Per l’origen del barri, la majoria de les persones venen d’Andalusia. En general, gent molt treballadora. Van aixecar les seves pròpies cases. L’altre dia t’ho comentava. El paviment que puja fins a la plaça. La carretera va ser construïda pel mateix veïnat amb sacs de ciment que els va proporcionar l’Ajuntament. Com a barri estigmatitzat, igual que altres barris gironins, em refereixo fonamentalment a la perifèria, en part abandonada pels poders públics. S’inverteix i es cuida menys la ciutadania, però això és una injustícia global que no ha de normalitzar-se. Bàsicament, a través de la reivindicació del poder i del teixit de barri que té tant dret a existir com la resta.

• Quins drets creu que es vulneren més al barri?

No parlo en nom del barri. Tot i això, ens agradaria que es tingués més en compte la idiosincràsia d’aquest barri, la seva diversitat i, com a drets, les persones tenen accés a l’educació i a la sanitat. No deixa de ser un barri on les condicions de vida són molt precàries, moltíssimes persones que viuen aquí s’han vist involucrades en l’augment de l’índex d’atur. En la mateixa línia, ocupen llocs laborals inestables i tenen moltíssima dificultat a l’hora d’arribar a fi de mes. Parlant del barri, però també a escala global, estem lluny del compliment d’unes condicions de vida dignes, que inclouen, entre altres coses, el dret al treball, a l’educació, a la sanitat i als recursos.

• Les nostres enquestes apunten que un dels problemes recurrents del barri és la qüestió dels talls de llum. Expliqui’ns breument aquest handicap.

Sens dubte, és un dels exemples de la catàstrofe que està passant en aquest barri. A nivell de “barriada”, els vam patir fa tres o quatre anys, en ple hivern cap a les sis o les set de la tarda. Marxava la llum de tot el barri i durava una mitjana de dues o tres hores fins que es reparava. Això afectava gent gran i criatures petites. De moment, anem fent pedaços. Ara estem millor, però conec un sector al final del barri que pràcticament dos o tres cops per setmana es queden sense llum durant dues o tres hores, és a dir, un subministrament no assegurat i posa el crit al cel, amb la que està caient. Estem assistint a un moment de les pujades de la llum inacceptables. Aquestes empreses s’emporten beneficis astronòmics. L’únic que caldria fer seria canviar el transformador, cosa que suposa una engruna en comparació amb el que ingressen anualment aquesta classe de companyies elèctriques. Quan les condicions d’una vida digna no estan assegurades i, per exemple, estar en ple hivern sense calefacció és alarmant i vergonyós. Evidentment, des del moment que aquestes companyies es van privatitzar, van tenir més poder. Per aquest motiu, urgeix crear una empresa energètica pública, perquè no ens trobaríem amb aquests problemes. S’han fet moltíssimes denúncies cap a l’Ajuntament per exercir pressió, però de moment no hi ha resultats.

• En relació amb el dret a l’habitatge, quins col·lectius són els més discriminats? Dones, nens, ancians, etc.

No ho sé exactament. Jutges pel que observes, pel que sents i pel que intueixes. Jo vinc d’un barri del sud i allò també m’ha ajudat a entendre i tenir més perspectiva. Dins la població del barri, la gent que pitjor ho passa serien les persones jubilades, que m’imagino que tenen pensions justes, de viduïtat o pensions no contributives. Repercuteix sobretot a tota una economia familiar. Dintre de la meva generació i de la vostra, les xifres d’atur, de precarietat i de treball temporal són esgarrifoses, fins al punt que les persones que han treballat durant tota la vida (pares, avis…), a dia d’avui estan quasi obligades a donar-nos un cop de mà per tirar endavant. M’agradaria assenyalar l’augment de les desigualtats, que porta vigent fa quatre dècades amb les polítiques neoliberals. Actualment, resulta que la meva generació viu en pitjors condicions que la generació dels nostres pares. Ja no és la qüestió que les persones tinguin dificultats per arribar a final de mes, sinó que, d’aquesta paga que reben, una part l’han de destinar a l’economia familiar.

Consulta l'entrevista completa >