TORRE GIRONELLA

Presentació del reportatge

L'objectiu d'aquest reportatge és observar l'estat dels drets humans al barri de la Torre Gironella, de Girona, mitjançant un seguit d'entrevistes i enquestes fetes en espais públics i privats del barri a finals del 2021. La principal vulneració detectada és la precarietat en què es troba el subministrament de la llum. A continuació, sereu testimonis del videoresum amb els elements més destacats del reportatge:

Antecedents

El barri de la Torre Gironella neix, en part, per la migració d’andalusos cap a Catalunya durant els anys seixanta, després de la Guerra Civil espanyola. El 1915 al barri ja hi havia un petit nucli de cases de pagès, juntament amb un convent de monges franceses. Situat a la part més alta de la ciutat, el nom de Torre Gironella procedeix de la torre que presidia la ciutat, una torre construïda a la muralla romana que envolta el Barri Vell, la qual recentment s’ha declarat bé cultural d’interès nacional.

Context

Mentre vam recórrer els carrerons de la zona, vam veure una barreja d’edificis, uns més nous que els altres, alguns poc conservats, instal·lacions públiques amb poc manteniment i enmig de la naturalesa, ruïnes...

Quan els immigrants es van instal·lar al barri, les cases construïdes eren barraques i les condicions de vida no eren les més adequades. Aquest veïnat no va disposar d'aigua potable fins a l’any 1973. Per tal de millorar la imatge del barri i les condicions de vida dels seus vilatans, l’Ajuntament de Girona va legalitzar les propietats perquè els residents convertissin els habitatges en estances dignes. Els veïns van pintar les cases, van reformar les barraques i, amb els sacs de ciment que els va donar l’Ajuntament, van urbanitzar els carrers.

Durant els darrers anys, els veïns de la Torre Gironella s'han trobat amb un problema de subministrament elèctric que els ha deixat en nombroses ocasions sense llum. L'associació de veïns ha denunciat aquest fet en reiterades ocasions, involucrant-hi l'empresa i l'Ajuntament. En segon pla, ha emprat mecanismes de difusió d'aquesta situació, a través de mitjans tant generalistes com de proximitat. Encara avui, en ple any 2022, algunes zones del barri es queden a les fosques quan cau la nit.

Tot i que la repercussió mediàtica d’aquest entramat ha sigut escassa, en una declaració feta a El Punt Avui l’any 2019, Endesa va afirmar que ja s’havien sectoritzat algunes línies elèctriques i que tenien la certesa que dos o més veïns dels vuit afectats aquell gener tenien la llum connectada il·legalment a la xarxa. L’associació de veïns, en canvi, va al·legar que el problema era clarament de la companyia, ja que feia dècades que no es duia a terme el manteniment del cablejat. De fet, l’any 2018, durant el dia de Nadal, es va incendiar un pal de la llum a causa de la mala instal·lació elèctrica. Amb l'objectiu de trobar una solució, el barri va fer una recollida de 300 firmes, una denúncia i, per consegüent, l'informe on s'explicaven les incidències i la mala gestió dels responsables.

Conseqüències

  • Gener del 2022: hi ha zones que es queden sense llum de manera discontínua durant dues o tres hores.

  • Els veïns es queixen de la situació de les infraestructures de la zona, en gradual decadència.

  • No s'ha canviat el transformador des que es va instal·lar, en el transcurs dels anys seixanta.

  • S'han anat ampliant les línies elèctriques per als nouvinguts. No obstant això, no s'han modificat les que han quedat obsoletes, fet que provoca els errors més comuns d'una instal·lació: sobrecàrrega, curtcircuits i pèrdua d'aïllament.

Torre Gironella 2022Font: Nicolás Massaro.

Anàlisi

En definitiva, aquests talls de llum, que en gran manera succeeixen durant el vespre i al llarg de l’hivern, deixen els veïns sense calefacció i sense aigua calenta, imprescindible durant els episodis de gelor. En casos extrems, les persones grans queden desconnectades dels respiradors artificials. Segons l’article 25 de la Declaració dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar". Això significa que no pot mancar l’escalfor de la llar, el menjar calent, la connexió a Internet o la senzillesa de fer els deures passades les sis de la tarda. Al cap i a la fi, són drets bàsics que tot ciutadà hauria de poder assolir.

"Recordem que els drets no només es vulneren per acció, sinó també per omissió." Joan Tamayo, advocat i activista defensor dels drets humans.


El 24,1% dels enquestats afirmen que han vist drets humans vulnerats al barri. Entre les respostes més destacades i les declaracions que es repeteixen més, un dels vilatans pronuncia que s’ometen tots els problemes presents des de fa anys, des de l'enllumenat fins a la mala qualitat de les instal·lacions. Per la seva banda, un altre veí afegeix: “Totes aquestes vulneracions a les quals fem referència són conegudes pels mitjans, però es mantenen ocultes.”

A la pregunta "Quins són els col·lectius que tenen més dificultats al barri?" aquesta va ser la resposta: ↓↓↓

L’any 2017 es va notificar als veïns del barri que hi havia la possibilitat de traslladar a la Torre Gironella algunes famílies de les Pedreres. Davant de la notícia, i en vista de l’estat de les infraestructures, l’associació de veïns va demanar una millora dels serveis, amb la finalitat de no arrossegar els problemes o bé empitjorar-los amb l’arribada dels nouvinguts.


Actualment, a inicis del 2022, els habitants de la Torre Gironella denuncien una mala qualitat de vida i discriminació cap a les persones de la tercera edat, que pateixen marginació; per exemple, el relleu del paviment és una mica delicat per la salut física d'alguns integrants del col·lectiu. Els dos matisos prèviament esmentats estan estretament relacionats amb la problemàtica dels talls de llum i la poca inversió pública a causa del rumb que prenen els interessos i on aquests últims resideixen. En la mateixa línia, part dels habitatges i els carrers, sense oblidar el parc i tot el que seria l'espai públic, es troba en mal estat, respecte a les zones properes. "Tu te'n vas a Montjuïc i hi ha uns gronxadors de high class que flipes", afirma Iván Tomás, un dels residents que fa molta vida al barri.


En resum, la Torre Gironella és un barri familiar on hi ha gent que hi viu de tota la vida, reallotjats de les Pedreres i altres que, al llarg dels últims anys, han descobert un petit oasi als afores de la ciutat. Els carrers han de patir una metamorfosi i les façanes no poden caure a trossos. Tres anys després que comencessin els incidents amb Endesa, hi ha zones que encara romanen sense corrent durant hores. Això diu molt de la conveniència que hi ha i cap a on es dirigeixen les grans inversions. Fins quan hauran de viure en condicions precàries i en circumstàncies de segregació racial, en relació amb la resta de barris de la ciutat?

Entrevistes

Entrevista a Rafael Lobato
President de l'associació de veïns de la Torre Gironella


Transcripció de l'entrevista



  • Quant de temps fa que viu aquí?

Aquí al barri… Hi he viscut en dues etapes: la primera va ser de trenta anys, vaig marxar i vaig tornar fa cinc anys.


  • Ens agradaria saber quants socis té l’associació de veïns del barri.

L’associació de veïns som vuit persones i de socis en tenim 38.


  • Quina antiguitat té aquesta associació?

La nostra associació va ser la primera que hi va haver aquí a Girona, diuen… pel que he vist en algun arxiu. O sigui que porta seixanta anys.


  • Participen en alguna organització d’associacions de tota la ciutat?

Sí, jo estic integrat a la FAC, que és la Federació d’Associacions de Veïns.


  • I es fa algun tipus d’acte o assemblea? Si és així, quanta gent hi assisteix?

Cada mes es fa una reunió a la qual assistim vuit persones.


  • Quin és l’acte més important que organitzen al barri?

La festa major, però ara fa anys que no la fem. Per la pandèmia i perquè costa molt trobar gent.


  • Quins problemes greus té el barri?

Problemes greus, greus… afortunadament no en té cap.


  • Tenen una relació estable amb l’Ajuntament?

Sí, Sí. Molt cordial.


  • De quin tipus?

Jo parlo molt amb la regidora de barris i amb l’alcaldessa.


  • Tenen el suport d’alguna altra associació o institució?

No, no, no…


  • Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans aquí al barri?

Crec que no.


  • Han organitzat mai algun acte de difusió o denúncia per vulneració dels drets humans?

Crec que no.


  • Com a associació, coneixen la figura del Síndic de Greuges de Girona?

Sí, bé… el de Girona, no, però conec què és el Síndic de Greuges, i tant.


  • Hi han tingut alguna relació?

No, la veritat és que no. La veritat és que no hem tingut mai cap problema per anar al Síndic de Greuges.


  • En relació amb la reivindicació, han denunciat mai la vulneració, tant individual com col·lectiva, d’un dret al barri?

No, aquí no, la veritat. Vam tenir problemes de talls de llum, però es va solucionar perquè vam anar a l’Ajuntament tot el barri, i sí, es va solucionar.


  • Hi va haver testimonis, algun protagonista, culpables?


De moment, no. De moment, l’únic culpable és la companyia Endesa.


  • Quines actuacions urgents creu que s’han de fer al barri de cara a millorar la situació de vulneració dels drets?


Canviar el transformador, que és molt vell, de l'any 1961. S’ha de canviar perquè està malmès.


  • O sigui, s’han de reformar algunes infraestructures per part dels poders públics.



Consulta l'entrevista completa >


Entrevista a Iván Tomás
Resident i membre de l'associació de veïns


Transcripció de l'entrevista



Presentació de l’entrevistat:


Em dic Iván i vinc de Madrid. Ja fa un temps que estem instal·lats a Girona. Deu fer uns set anys, més o menys, que vivim al barri de la Torre Gironella. Pel que fa als estudis, a Madrid amb divuit anys, sense saber molt bé on em ficava, vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Complutense, perquè era un apassionat de la fotografia i sí que és veritat que no vaig tocar-la molt. Fins als 24 o 25 anys, ja no ho recordo bé. Em vaig replantejar la direcció, ja que no vaig trobar feina dins del mundillo i amb 28 anys treballava i continuava estudiant, aquest cop, Educació Social per la UNED.

A hores d’ara, treballo com a educador social en un centre diürn per a persones amb problemes d'addiccions.


Presentació de les escoles:


  • A quin col·legi van les seves filles?

Doncs mira, la gran té gairebé cinc anys. Està cursant P4 a l’escola pública de Montjuïc, que és a l’altre costat de la vall de Sant Daniel. Respecte a la petita, ara farà tres anys i li paguem una escola d’educació i joc lliure. Hi ha dues professores contractades, abans que la nena s’incorpori l’any que ve a la pública. Ara s’està debatent molt el tema de l’ensenyança pública de zero a tres anys i la qüestió que sigui totalment gratuïta, com penso que hauria de ser, perquè bastant malament ja ho passem les persones que vivim d’un sou, com per pagar per anar a una escola pública.


  • Hi ha algun altre col·legi de proximitat?

Per proximitat, n'hi ha un que és aquí sota: l’Annexa. Caminant, es troba aproximadament a la mateixa distància que l’escola de Montjuïc. Simplement vam escollir Montjuïc perquè ens tocava dintre del barri on estem i en segon pla, perquè hi anaven altres companys de la nostra filla, que ja havien compartit un parell d’anys a l’escola on va la petita ara. Com que ja es coneixien i coincidia amb l’arribada d’una direcció i motivacions noves, ens vam decantar per la implementació d’iniciatives originals. Fins i tot tenen assignatures com ara psicologia o educació emocional, i ens interessava abans que el propi sistema.

Comptant Montjuïc, teníem quatre opcions, entre les quals hi ha l’escola Annexa i els dos col·legis de la plaça U d’Octubre.


  • La majoria de la gent del barri i rodalia va a l’escola de Montjuïc?

Hi ha diversos nens que van a Montjuïc, però jo crec que la majoria van a l’Annexa, baixant per aquí.


  • Aquesta escola de Montjuïc té alguna relació amb el barri? Organitza actes de reconeixement o excursions pel barri?

Pròpiament dit, l’escola no té connexió amb el barri. La gran ha fet alguna excursió a llocs com Banyoles. A més, a causa de la pandèmia, la cosa està una mica complicada. Precisament, seria una bona proposta d’integració del que és l’escola dins del barri i la seva comunitat. Així doncs, que altres persones poguessin conèixer els diferents barris d’on provenen les criatures. De fet, aquest barri en si té un estigma i uns prejudicis que venen de molt lluny dins una ciutat tan classista com Girona. Pel simple fet de venir de la Torre Gironella, se t’imposa una certa marca. Espero que aquestes generacions siguin una mica més sensibles i intel·ligents amb aquests reduccionismes. Per descomptat, no és el mateix venir de Montjuïc que de la Torre Gironella.


  • Creu que els alumnes d’algun col·lectiu específic de l’escola pateixen vulneració de drets humans?


No ho sé, però m’ho puc imaginar. En el seu moment, quan jo anava a l’escola, dins del barri on estava sí que hi havia estrats socials i persones a qui es tractava de manera diferent en funció de la seva procedència. Suposo que això segueix existint. També, a aquestes edats, hi ha cert tipus de crueltat i la gent tendeix a formar grups. Jo crec que hem de vigilants amb aquestes coses, perquè un no escull el seu origen. Tot comença aquí. Es tracta de sensibilitzar les criatures a edats primerenques, en aquest sentit, perquè no es produeixin, de forma primerenca o en un futur, aquestes diferenciacions i prejudicis cap a persones en funció de la seva ètnia, del seu nivell socioeconòmic o de la seva procedència.


Situació del barri:


  • Quins problemes greus té el barri, des del seu punt de vista?

Primerament, dir-te que crec que estic al barri on m’ha portat la vida. És un regal estar aquí. Crec que tenim les millors vistes de Girona. La tranquil·litat que ofereix el barri és magnífica. Com pots veure, no hi ha cap comerç. Abans hi havia un petit bar i ja ni existeix. Hi ha veïnat, la qual cosa significa que ens relacionem. Al carrer et trobaràs amb el veí, la veïna i tindràs un moment per xerrar. Per tant, estic orgullosíssim de viure aquí, és on m’ha portat la vida. Per l’origen del barri, la majoria de les persones venen d’Andalusia. En general, gent molt treballadora. Van aixecar les seves pròpies cases. L’altre dia t’ho comentava. El paviment que puja fins a la plaça. La carretera va ser construïda pel mateix veïnat amb sacs de ciment que els va proporcionar l’Ajuntament. Com a barri estigmatitzat, igual que altres barris gironins, em refereixo fonamentalment a la perifèria, en part abandonada pels poders públics. S’inverteix i es cuida menys la ciutadania, però això és una injustícia global que no ha de normalitzar-se. Bàsicament, a través de la reivindicació del poder i del teixit de barri que té tant dret a existir com la resta.


  • Quins drets creu que es vulneren més al barri?

No parlo en nom del barri. Tot i això, ens agradaria que es tingués més en compte la idiosincràsia d’aquest barri, la seva diversitat i, com a drets, les persones tenen accés a l’educació i a la sanitat. No deixa de ser un barri on les condicions de vida són molt precàries, moltíssimes persones que viuen aquí s’han vist involucrades en l’augment de l’índex d’atur. En la mateixa línia, ocupen llocs laborals inestables i tenen moltíssima dificultat a l’hora d’arribar a fi de mes. Parlant del barri, però també a escala global, estem lluny del compliment d’unes condicions de vida dignes, que inclouen, entre altres coses, el dret al treball, a l’educació, a la sanitat i als recursos.


  • Les nostres enquestes apunten que un dels problemes recurrents del barri és la qüestió dels talls de llum. Expliqui’ns breument aquest handicap.

Sens dubte, és un dels exemples de la catàstrofe que està passant en aquest barri. A nivell de “barriada”, els vam patir fa tres o quatre anys, en ple hivern cap a les sis o les set de la tarda. Marxava la llum de tot el barri i durava una mitjana de dues o tres hores fins que es reparava. Això afectava gent gran i criatures petites. De moment, anem fent pedaços. Ara estem millor, però conec un sector al final del barri que pràcticament dos o tres cops per setmana es queden sense llum durant dues o tres hores, és a dir, un subministrament no assegurat i posa el crit al cel, amb la que està caient. Estem assistint a un moment de les pujades de la llum inacceptables. Aquestes empreses s’emporten beneficis astronòmics. L’únic que caldria fer seria canviar el transformador, cosa que suposa una engruna en comparació amb el que ingressen anualment aquesta classe de companyies elèctriques. Quan les condicions d’una vida digna no estan assegurades i, per exemple, estar en ple hivern sense calefacció és alarmant i vergonyós. Evidentment, des del moment que aquestes companyies es van privatitzar, van tenir més poder. Per aquest motiu, urgeix crear una empresa energètica pública, perquè no ens trobaríem amb aquests problemes. S’han fet moltíssimes denúncies cap a l’Ajuntament per exercir pressió, però de moment no hi ha resultats.


  • En relació amb el dret a l’habitatge, quins col·lectius són els més discriminats? Dones, nens, ancians, etc.


No ho sé exactament. Jutges pel que observes, pel que sents i pel que intueixes. Jo vinc d’un barri del sud i allò també m’ha ajudat a entendre i tenir més perspectiva. Dins la població del barri, la gent que pitjor ho passa serien les persones jubilades, que m’imagino que tenen pensions justes, de viduïtat o pensions no contributives. Repercuteix sobretot a tota una economia familiar. Dintre de la meva generació i de la vostra, les xifres d’atur, de precarietat i de treball temporal són esgarrifoses, fins al punt que les persones que han treballat durant tota la vida (pares, avis…), a dia d’avui estan quasi obligades a donar-nos un cop de mà per tirar endavant. M’agradaria assenyalar l’augment de les desigualtats, que porta vigent fa quatre dècades amb les polítiques neoliberals. Actualment, resulta que la meva generació viu en pitjors condicions que la generació dels nostres pares. Ja no és la qüestió que les persones tinguin dificultats per arribar a final de mes, sinó que, d’aquesta paga que reben, una part l’han de destinar a l’economia familiar.



Consulta l'entrevista completa >

Passat i present del barri de Torre Gironella: