Retrat d'un grup de nens residents a les barraques del castell de Montjuïc amb una bandera on es llegeix: "Rebeldes"". Al fons, el castell de Montjuïc. Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut).

Barraques de Montjuïc. Girona. Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).

Transcripció de l'entrevista

• Quants socis hi ha a l’associació de veïns de Montjuïc?

Aproximadament cinc-cents, entre quatre-cents noranta i cinc-cents, però són socis que representen famílies. És a dir, la quota d’un soci és la quota d’una família.

• Quina antiguitat té aquesta associació?

Uns disset anys, més o menys.

• Participen en alguna associació de tota la ciutat? Quina?

Sí. Entre les associacions d’aquí, Sant Daniel i de la Pujada de la Barrufa, col·laborem; i també estem a Quatre Rius, que són les associacions que organitzen les festes de Girona, però més que res col·laborem al nivell mencionat.

• Fan assemblees quan han de decidir algun tipus de càrrec o alguna cosa important?

Sí. Fem una assemblea anual on es decideixen temes com la modificació dels estatuts, la modificació de les quotes, o coses que la junta sola no pot decidir.

• Ja suposem que les 500 persones no participen en aquesta assemblea però, quina és la mitjana d'assistència?

Unes trenta o quaranta persones. Tampoc hi ha molta aglomeració de gent, i el local tampoc ho permetria. Durant la pandèmia ho vam fer per l’aplicació Zoom, i sí que s’hi va unir més gent, però estem al voltant de les trenta o quaranta persones.

• Quin és l’acte més important que organitza el barri amb l’associació?

Com a acte, podríem dir que és la festa major, que es fa a tota l’esplanada que tenim aquí davant; s’hi munten carpes, es munta conjunt, es posa un bar, hi ha jocs per a la mainada, i aquest és l’esdeveniment més important del barri.

• I ara, centrant-nos més en la situació actual del barri, quins problemes greus creu que té Montjuïc?

Al barri de Montjuïc, el veïnat en general es queixa de la seguretat. Hi ha molts robatoris, és un disseminat on fàcilment poden entrar els lladres per qualsevol lloc, no hi ha acumulació de gent molt important... Per tant, és fàcil que els lladres puguin arribar a les cases.

• I des d’abans de la pandèmia, i ara després de la pandèmia, creu que hi ha hagut algun tipus de canvi o s’han vist coses diferents, alguna cosa ha canviat o segueix tot igual?

No... Segueix tot més o menys igual. Durant la pandèmia, com que no es podia sortir, es muntaven bastants botellots, però amb el temps, quan han anat obrint els locals, s’ha anat disgregant tot això. L’únic canvi important ha sigut aquest.

• L’associació de veïns té algun tipus de relació estable amb l’ajuntament?

Sí. Tenim contacte amb la regidora del barri, que viu aquí a Montjuïc; ens hi reunim una vegada al mes o cada dos mesos, depenent dels temes a tractar. Nosaltres depenem del centre cívic del Pont Major, i també ens reunim amb la seva directora. És a dir, que totes les accions que fem i totes les activitats es fan amb el suport de l’Ajuntament.

• Hi ha alguna altra associació, que no estigui vinculada amb l’Ajuntament, amb la qual també tinguin relació?

Tenim unes catorze associacions aquí a Montjuïc, més o menys, i cadascú fa una mica la seva guerra. Hi ha el Health Nepal, que és una gent que es dedica a promoure temes del Nepal; n’hi ha una també pel Senegal; després també tenim una associació de Coral, de Capoeira... És a dir, tenim diverses associacions i, quan necessiten un local, nosaltres els el deixem. Vull dir que l’associació està per donar un servei al barri i pel que els veïns necessitin.

• En aquest barri hi ha algun tipus d’entitat que treballi pels drets humans?

No, que jo en tingui coneixement, no; així, que es digui drets humans, no. Les associacions que t'he comentat abans col·laboren amb temes puntuals d’algun país africà, però pel que fa als drets humans, no, tot i que es podria considerar drets humans, també.

• Han organitzat mai un acte, o han fet difusió o inclús una denúncia en cas que hi hagi hagut alguna vulneració dels drets humans aquí al barri de Montjuïc?

No, que jo en tingui coneixement, no. No sé si en les juntes anteriors hi ha hagut algun tema d’aquests, però que jo sàpiga, no.

• I creu que es vulnera algun dels drets humans al barri de Montjuïc?

Montjuïc és un barri molt tranquil, i les franges d’edat estan molt equiparades. No hi ha barris on ressalti una raça concreta o una pobresa concreta, és tot bastant homogeni. Llavors, no tinc coneixement d’això.

• Tenint en compte que és un barri dormitori, quins col·lectius creu que poden patir? Gent gran, gent amb capacitats diverses...

Aquí és difícil que hi hagi això, una mica perquè, com et deia, és un barri bastant dormitori, les franges d’edat són molt homogènies i només hi ha quatre o cinc comerços. La gent ve a fer la seva vida a casa i la seva vida la fa a Girona o a Barcelona o allà on sigui, però vull dir que aquí no hi ha activitats com per dir que s’està segregant la gent gran o s’està segregant el jovent. No tinc coneixement que puguin passar coses d’aquestes.

• L’associació coneix la figura del Síndic de Greuges de Girona?

Sí.

• I hi tenen relació?

No, no especialment. Tenim un contacte amb la regidora i tots els temes passen per un únic canal.

• Abans li hem preguntat si en algun cas s’havien vulnerat els drets humans i si s’havia denunciat; ens ha dit que no, així que entenem que no hi ha hagut mai cap denúncia o...

Que jo en tingui coneixement, no.

• Ja per acabar, abans dèiem que molta gent es queixa que hi ha molts robatoris, i això ens indica que aquí s’està vulnerant el dret a la seguretat. Partint d’aquí, entre d’altres, quines actuacions urgents creu que s’haurien de fer en aquest barri, de cara a millorar la situació de vulneració dels drets humans?

La seguretat és un tema, però per evitar la vulneració dels drets humans la base és la cultura. Si hi ha cultura, tot això s’anirà igualant tot sol; així doncs, perquè hi hagi cultura, necessitem que l’Ajuntament impulsi cursos i xerrades, que munti una biblioteca, no hi ha cap biblioteca aquí, som tres mil cinc-cents habitants i no hi ha cap biblioteca, hem d’anar a Girona, que no passa res, però si la tinguéssim aquí, la tindríem més a prop. Llavors, aquestes xerrades que es poden fer des de l’Ajuntament referent a tots els temes de drets humans, i tot aquest àmbit per donar suport a la cultura i que hi hagi menys desigualtats, doncs serien benvinguts.

Consulta l'entrevista completa >

Transcripció de l'entrevista

• Quants alumnes té l’escola?

Actualment, 219 alumnes.

• I quants professors?

Vint-i-dos professors en plantilla.

• Quins col·lectius de diferent origen acull l’escola?

L'alumnat que tenim de nacionalitats estrangeres és majoritàriament del Marroc, Hondures i Romania, tot i que tenim alumnes d'altres nacionalitats.

• Es considera una escola inclusiva?

Més enllà de tot el desplegament que fa el Departament d'Ensenyament, a l'escola tenim un projecte educatiu que porta la inclusió per sobre de tot, a nivell d'aprenentatge, a nivell d'oportunitats, a nivell de tracte emocional, etc. La inclusió és un tema que tenim molt incorporat en el nostre treball i pel que fa a la gestió a la nostra escola amb els alumnes i famílies.

• Fan algun tipus d’acció o col·laboren per una escola inclusiva?

Concretament, per aquest tema, no.

• L’escola té relació amb el barri? Quina?

Sí. Intentem estar molt oberts al barri i que l'entorn més físic de l'escola sigui un espai d'aprenentatge. Sortim molt sovint a fer activitats que ens proporcionen des de l'Ajuntament o a través de recursos que aquest ofereix. Des de Consell Comarcal i altres entitats, aprofitem al màxim fer visites a museus, exposicions i activitats pedagògiques, com també a comerços. Al tercer trimestre tota l'escola treballem en un projecte que en diem Viure a Girona i que durant tot aquest període cada curs treballa un àmbit de la ciutat amb la finalitat, precisament, de conèixer Girona i tots els seus recursos i serveis.

• I amb les associacions del barri?

Sí. Precisament la gràcia del projecte Viure a Girona és la implicació. El primer fil són les famílies, les professions dels pares i les mares que ens poden fer ric el projecte, els diferents temes que podem abastar de la ciutat de Girona i després, òbviament, totes les entitats que necessitem. Si estem treballant els residus, ens hi posem en contacte; si treballem els serveis, anem a veure la policia. Aprofitem al màxim i demanem la col·laboració dels serveis de la ciutat.

• Fan activitats escolars o extraescolars al barri?

Sí, l'AMPA té una oferta d'activitats extraescolars. La majoria es fan en horari de migdia i a la tarda se'n fan poques, ja que hi ha poca demanda. La mainada tendeix a anar a altres espais a fer aquestes activitats extraescolars, però hi ha una oferta variada i important d'extraescolars a la franja del migdia i a la tarda tenen activitats d'esport algun dia a la setmana. També em consta que al barri se'n fan més, però ja fora de l'espai de l'escola.

• Hi ha alguna entitat que treballi pels drets humans al barri?

Vinculats a l'escola, treballem conjuntament amb serveis socials i l'equip d'assessorament psicopedagògic que té el departament d'ensenyament de l'Ajuntament. Amb tots aquests agents actuem conjuntament per detectar problemàtiques de forma coordinada, perquè els alumnes estiguin al màxim de coberts i protegits.

• Creu que els alumnes o algun col·lectiu específic d’alumnes de l’escola pateix algun tipus de vulneració dels drets humans? Quin col·lectiu? Quin tipus de vulneració?

Vull pensar que no. Tots aquests serveis que tenim que s'ocupen de temes socials vetllen perquè garantim que els drets humans no siguin vulnerats i ningú estigui sense aquests mínims drets. Jo penso que els tenim coberts pel que fa a l'alumnat de l'escola i del barri.

• I al barri, quins drets creu que es vulneren, en general? I a quins col·lectius afecta?

A l'escola de vegades vivim situacions familiars complexes en l'àmbit social. A nosaltres ens agradaria que tinguessin un desenvolupament i unes solucions més ràpides pel que fa al patiment que està generant a l'alumne. Els recursos hi són i de vegades malauradament no van prou de pressa o no són tan fàcils de gestionar, però en tot cas sí que veiem resposta des de les diferents entitats que vetllen per això.

• Fan activitats dins l’escola de difusió o sensibilització en contra de la vulneració dels drets humans?

Treballem en un projecte sobre valors cívics en el qual cada mes treballem una dimensió d'aquest àmbit: personal, interpersonal i social. S'elabora a tota l'escola i cada mes s'enfoca en un tema concret. Al final del mes posem en comú en una assemblea el que hem après, sempre intentant buscar aquesta part de reflexió de com poder millorar tant a escala personal com interpersonal en les nostres relacions i com millorar la societat on vivim. És un projecte escolar que per nosaltres té molt de pes; fem feina diàriament, però, sistemàticament i de forma curricular, assignem una hora a la setmana per fer aquesta feina.

També hi dediquem dies sencers quan són dates assenyalades, com el Dia de la Pau o el Dia contra la Violència de Gènere. Ens parem i aprofitem per fer activitats que convidin a la reflexió, sempre d'una manera constructiva, perquè una de les parts importants de la nostra feina és que els alumnes puguin contribuir a millorar el món en tots els aspectes.

• Han denunciat mai alguna vulneració d’algun dret individual o col·lectiu? On? Amb quin resultat?

Ens hem trobat amb casos on hem sigut nosaltres els que hem detectat coses que no funcionaven prou bé en l'àmbit familiar. A l'escola la mainada hi passa moltes hores i, per tant, és un lloc on es detecten problemàtiques que costarien molt de veure, però en l'entorn escolar les veiem i les detectem. Tenim els canals per poder avisar d'això perquè es pugui regular, revisar i tractar.

Consulta l'entrevista completa >